Els independentistes de CiU, que hi són, després dels pèssims resultats d'Esquerra Republicana i Solidaritat, tenen una gran responsabilitat davant de tot el moviment sobiranista el país, ja que ocupen la màxima representativitat a la Generalitat i a la majoria de les institucions nacionals del país.
Molts dels independentistes de CiU afirmen que l'única forma d'avançar cap a la independència és sota les seves sigles, i que el fracàs d'ERC és la demostració que els seus plantejaments són els que accepta la immensa majoria dels sobiranistes del país. Això pot ser en part cert, però està disposada CiU a ser la punta de llança cap a la plena sobirania nacional? O a pesar dels independentistes de la federació, esdevindran frens del procés?
Perquè l'independentisme no pot tornar a començar, electoralment, cada set o vuit anys. El 2003 es van aconseguir amb ERC els resultats més importants, però no s'ha sabut aprofitar aquella confiança que va reunir a més de 600.000 catalans. Els republicans, després d'haver perdut 400.000 vots segueixen sent la tercera força municipal pel que fa a regidors, amb quasi 1.500 electes i amb una base territorial important. Però el cop és innegable i, com dèiem, l'independentisme no pot inventar-se noves sigles cada deu anys, i ha de ser capaç de generar una sòlida força de tota l'esquerra nacional.
Però, tornant a CiU, és possible la independència des de la federació? I aquí és on els seus independentistes hi tenen una gran responsabilitat. Esperem que amb l'excusa de la crisi i les pressions dels poderosos no es converteixin en el gran fre cap a l'alliberament nacional.
