En aquest període, durant el 2014, ens caldrà tota la unitat necessària per a resistir, però també fermesa. L'atac contra el país, les seves institucions i els seus aparells d'Estat bàsics serà sense contemplacions per part de l'Estat.

Ja ens han ensenyat què és el que volen a partir de l'acció al País Valencià i les Illes Balears, per això ara, més que mai, cal reivindicar que tots els sobiranistes de totes les ideologies sumem. Cal que defensem les nostres institucions i el nostre dret a decidir: ja no és moment de seguir negociant amb l'Estat noves fórmules d'entesa (estatuts, finançaments...)

Ara és el moment de negociar el divorci pactat --tal i com han d'ésser els divorcis-- però tenint clar que Catalunya ja s'ha posat en marxa amb gran il·lusió, fermesa i decisió per a consolidar l'eix bàsic de la nació catalana i per a ésser un país normal en el concert de les nacions. Catalunya ha començat a fer camí per a poder participar en la construcció d'una nova Europa de llibertats i progrés social del segle XXI.

Ara tenim un acord de la majoria política del país amb el suport de la majoria social: una pregunta concreta i una data. Això ens obliga a tots, també, a concretar terminis d'actuació i a deixar clar que el procés no té aturador i que la gran batalla política possiblement no l'hem de lliurar amb l'Estat sinó que ens caldrà guanyar-la en el marc internacional.

Hem de deixar de ser invisibles al món i el conflicte català ha d'ésser conegut per tots els països i organitzacions internacionals ja que, d'una forma intel·ligent i discreta, l'opinió pública internacional ha de poder pressionar l'Estat per a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.

Res no ens ha d'atemorir i hem de ser conscients que la independència nacional no serà d'un dia per l'altre. Cal que les nostres estructures de seguretat tallin de soca-rel qualsevol intent de l'Estat de desestabilitzar o generar violència al nostre país.