Barcelona · Un fantasma recorre l'Estat: el fantasma de la recentralització. Com gotes d'aigua, els missatges que imputen a l'estat de les autonomies tots els mals endèmics de l'Estat espanyol han anat deixant rastre i s'han magnificat aprofitant l'actual context de crisi econòmica. El deute de l'estat i l'amenaça del rescat que ja hi ha hagut a Grècia i Irlanda han estat la coartada perfecta perquè el nacionalisme espanyol pugui plantejar sense embuts allò que ja fa temps que busca: recuperar l'autogovern que Catalunya i el País Basc, principalment, han anat aconseguint durant 30 anys.

El procés de negociació de l'Estatut va obrir la caixa dels trons i l'ofensiva per terra, mar i aire ja no té aturador: l'atac polític està flanquejat per un poder judicial totalment polititzat que no només retalla un Estatut aprovat en referèndum, sinó que es permet dinamitar elements de cohesió social tant bàsics com la immersió lingüística.

L'estratègia de l'Estat, doncs, és clara. El dubte que queda per resoldre és quina serà la reacció de la classe política catalana. El passat ens obliga a desconfiar, però seria intolerable que davant els atacs que han vingut, venen i, de ben segur vindran, els partits catalanistes i independentistes es permetessin el luxe d'anar cadascú pel seu cantó. No només caldrà resistir les envestides, farà falta plantejar un projecte de futur realista i engrescador. I aquest, ja fa temps que sabem quin és: aquell que tan sols depèn de la nostra voluntat.