L'expresident d'Òmnium Cultural i actual president del Centre UNESCO de Catalunya, Jordi Porta, afirma en una entrevista a Tribuna.cat que apostarà per la candidatura dels republicans de cara el 20-N. Porta analitza també l'escenari polític i el futur del sobiranisme.
Vas deixar la presidència d'Òmnium poc abans de la manifestació del 10-J. En què ha canviat l'escenari polític des d'aleshores?
Hi ha hagut un canvi important, directament pel fet que ha canviat el Govern de Catalunya, i perquè ara anem cap a unes eleccions generals en que es preveu un canvi de govern a Espanya. Tot i això, continua pendent un acord entre les forces catalanistes, una estratègia compartida.
Quina?
Entenc que en democràcia existeixen els partits polítics, que són grups que aspiren a un model de societat determinat, però abans d'aquest debat, hi ha una qüestió prèvia: en quin marc es desenvolupa aquest model. En aquest sentit, mentre no hi hagi aquest acord, per tal que el Parlament de Catalunya forci la legalitat espanyola convocant un referèndum d'autodeterminació, tan sols anirem fent passos petits.
Sense aquest acord, té decidit per qui apostarà aquest 20-N?
Apostaré per ERC; crec que l'Oriol Junqueras i l'Alfred Bosch van en aquesta línia de cercar una estratègia compartida. De la mateixa manera que Junqueras, CiU i ICV, s'han posat d'acord a Europa prioritzant la defensa dels interessos previs, de país, per davant del model de societat, a Madrid hauria de passar el mateix.
Què n'opines de la línia que ha emprès Òmnium Cultural amb Muriel Casals al capdavant?
N'estic molt content, tot i que parlar d'objecció fiscal és una mica arriscat, sobretot perquè s'ha de veure com es fa. El precedent històric més semblant és el tancament de caixes, i ara és difícil saber la resposta que tindrà entre la ciutadania, ja que hauria de tenir un seguiment molt elevat per fer una pressió real. Tot i això, em sembla bé que s'hagi dit, però passar-ho a la pràctica ho veig complicat.
I de l'Assemblea Nacional Catalana, què en penses?
Tots els esforços per aconseguir un acord ampli en aquesta línia em semblen positius. A més, també cal apostar, i l'Assemblea ho fa, per la sensibilització i el record del 1714, tenint en compte que aquest 2014 hauran passat 300 anys de la Guerra de la Successió i, a més, ja sabrem com ha acabat la història del pacte fiscal.
El 2014 és la data?
Hi haurà eleccions al Parlament de nou, i serà el moment per forçar la legalitat i que la Generalitat actuï de forma unilateral.
