Company a la Plataforma i també amic personal del desaparegut Gasull, Mundet assegura que a la cerimònia de demà s'hi viuran "grans sorpreses" que la faran un acte rellevant i històric.

- La Plataforma celebra enguany els 20 anys, uns anys de lluita a favor de la normalització lingüística. On podriem dir que ens trobem actualment quant a aquesta tasca?
- Avui dia es fa més necessària que mai la tasca d'una entitat com la Plataforma per la Llengua. La situació que vivim actualment amb sentències judicials contra el català a l'ensenyament, la situació de regressió a les Illes, la desaparició de mitjans al País Valencià... corroboren que la llengua continua essent un objectiu a abatre encara. És necessari que des de la societat civil hi hagi un nucli que lluiti, defensi i exigeixi drets lingüistics.

- Quina valoració en fa dels 20 anys de l'entitat?
- Des de la Plataforma ho vivim amb una certa perspectiva, intentem fer repàs i celebrar com cal aquests 20 anys de molt bona feina feta pel país i per la seva llengua. Ara, això no ens deixa  immòbils, tenim més feina que mai i en molts àmbits la tasca de la Plataforma és encara més necessària.

- Quins són aquests àmbits?
- Hem detectat que en els àmbits que no requereixen legislació jurídica el català té camp per córrer i s'usa plenament per molta gent, i el seu ús creix: d'una manera o altra es consolida. En canvi allà on el català requereix d'un àmbit jurídic per a ser regulat és on hi trobem barreres. Els més destacats? El cinema en català i el tema de l'oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees.

- A què es deu això?
- El català topa amb l'Estat en aquests àmbits, i veiem que l'àmbit jurídic del català és l'àmbit jurídic propi, o sigui que comptem amb un Estat a la contra, que no juga a favor del català. Amb el marc jurídic d'ara és impossible que el català evolucioni. Per això és necessària la tasca de la Plataforma per la Llengua.

- En aquests 20 anys quines han estat les fites més importants de la Plataforma per la Llengua?
- L'acte que es considera fundacional de l'entitat és important per nosaltres: vam reunir 15.000 llaunes per demanar a Coca-cola que utilitzés el català. També recordo especialment el moment en què vam aconseguir que els vins i caves catalans principals etiquetéssin en català --parlo de Torres, Codorniu i Freixenet-- aquell va ser un moment molt emotiu pel què aquestes empreses comporten a Catalunya. També va ser un moment especial aconseguir que l'Ikea etiqueti en català. També celebrem haver pogut incidir en certs discursos.

- Això suposa incidir en allò que diuen els mitjans de comunicació catalans?
- En part sí. Des de la Plataforma ens hem proposat i hem intentat aportar reflexió sobre qüestions de la llengua, en especial sobre qüestions en què certs arguments cauen en la inèrcia, allà és on hem volgut fer de contrapès. Sovint es junten certes inèrcies en el dia a dia dels mitjans de comunicació amb un discurs fàcil sobre el català --en qüestions com l'oficialitat o la immersió lingüística, per exemple. L'únic que hem volgut fer és donar un punt de vista més ampli i ajudar a trencar estereotips.
Després de 20 anys la tasca de l'entitat és més intensa que mai"
- Com era la Plataforma de fa 20 anys i com és la d'ara? Quines diferències s'hi aprecien?
- L'entitat es va crear fa 20 anys al barri barceloní de Gràcia per la voluntat d'un grup d'amics d'una coral. Va ser el moment en què La Crida (entitat a favor de la independència) es va dissoldre, l'any 1993, i el grup d'amics va creure necessari omplir un buit que s'havia creat en la societat de defensa i promoció de la llengua pròpia. Com que el buit era existent i la filosofia de l'entitat era aplegar tothom, de l'ideologia que fós, que estigués disposat a treballar per la llengua, poc a poc la Plataforma per la Llengua va anar a més. A dia d'avui l'entitat està formada per un equip tècnic (unes onze persones), les comissions de treball formades per voluntaris els quals treballen temes específics, la junta, el secretariat i totes les plataformes territorials. Actualment devem ser unes 100 persones.

- Demà mateix se celebren els primers premis Martí Gasull a la millor iniciativa pel català. Quina transcendència ha tingut Gasull a l'entitat?
- En Martí va ser algú que es va creure l'entitat des del primer dia, hi era sempre, no tenia horari. Ell va permetre la consolidació de la Plataforma amb el seu exemple i amb la seva faina. A banda de ser un incondicional per la llengua va ser qui va tirar del carro de l'entitat, va ser un revulsiu, per això vam decidir dedicar-li els premis enguany. Això ha coincidit amb la celebració dels 20 anys de l'entitat però no hi té res a veure. Si se'm permet, des d'aquí animo tothom a assistir a l'acte de demà d'entrega dels premis Martí Gasull: hi haurà moltes sorpreses i ja avanço que serà interessant.

- Quin futur li espera a la Plataforma per la Llengua?
- Sens dubte la feina de l'entitat anirà a més. Vivim actualment una ofensiva en contra de la llengua pròpia que en els darrers 2-3 anys s'ha intensificat i és implacable. Aquesta dinàmica de defensa del català, doncs, es mantindrà perquè és necessari que la societat civil hi estigui implicada. Després de 20 anys la tasca de l'entitat és més intensa que mai.

- Com pot ser que la feina de la Plataforma sigui més intensa ara que fa 20 anys? No hem avançat en qüestions lingüístiques a Catalunya? Ens trobem en regressió?
- Des que l'entitat es va formar, ara fa 20 anys, que la nostra feina no ha parat de créixer. La qüestió de l'etiquetatge en català, un tema que per a nosaltres és fundacional, és encara avui dia plenament vigent. Amb aquests 20 anys de més tenim ja alguns àmbits plenament normalitzats però d'altres que que no ho estan: l'àmbit de la justícia, per posar un exemple.

- En cas que Catalunya assoleixi un Estat propi, quin seria el paper de la Plataforma per la Llengua?
- Amb la independència estic convençut que la Plataforma continuaria existint, perquè la situació lingüística no canviaria d'un dia per l'altre. El canvi, però, seria significatiu en el sentit que disposarien d'un Estat que estaria a favor de la nostra llengua, del seu reconeixement oficial. Però igualment caldria fer feina per tal d'assolir la completa igualtat.