Quines conseqüències pot tenir per a les Illes Balears la desaparició de la llengua pròpia en els requisits per a l'accés al funcionariat?
La principal conseqüència: que un ciutadà de les Illes, a l'hora de dirigir-se a l'administració, es trobi que el funcionari es negui a parlar-li en català. Amb aquesta modificació de la llei de la funció pública del PP els funcionaris només estan obligats a conèixer el castellà: la llei viola els drets dels ciutadans catalanoparlants de les Illes a dirigir-se en la seva llengua a l'administració.

Una realitat que des de la democràcia no s'hauria vist mai.
Avui mateix s'han rebutjat dues esmenes a la modificació de la llei, presentades per l'oposició, però el PP té majoria absolutíssima a les Illes, amb la qual cosa és molt probable que a finals de juliol entri en vigor la desaparició de l'obligatorietat de conèixer la llengua catalana als treballadors de l'administració. 
És democràtic anar en contra del poble? La mesura és injusta"
Amb una majoria absoluta al govern de les Illes, es pot dir que el PP legisla seguint la voluntat del poble?
És democràtic anar en contra del poble? Amb la majoria absoluta el PP legisla de manera legítima, però no ho fa de manera justa ni democràtica. La mesura és injusta perquè assegura que hi hagi ciutadans de primera classe i de segona classe a les Illes. El govern legisla per a uns pocs, i alhora ho fa d'esquenes a la gran majoria. Volen castellanitzar les Illes Balears.

Aquesta mesura segueix l'objectiu del bilingüisme que predica el PP?
No. La supressió del requisit busca tenir només una llengua oficial, el castellà, a l'administració. Volen fer desaparèixer la llengua pròpia. La modificació del PP a la llei de la funció pública també permetria escriure els topònims de manera oficial en casetllà. Què vol dir això? Bàsicament, que el PP vol que Maó sigui Mahón. Amb aquesta modificació de la llei hi caben totes les aberracions que es puguin imaginar. 

Des de l'Obra Cultural Balear quines mesures preteneu dur a terme?
L'OCB continuarà la seva tasca d'explicar les conseqüències nefastes de la modificació d'aquesta llei, i seguirà mobilitzant la societat per a que s'eviti aquesta mesura. Cal dir que la gran majoria de la societat de les Illes està en contra d'aquesta mesura. La gent no hi està a favor. Hi ha una majoria parlamentària a favor, sí, però no hi ha cap poble a les Illes que vulgui una involució del català. No volen recular, el que la gent vol és avançar. La resposta dels pares dels alumnes a les Illes, els quals es va demostrar que entre un 80% i un 85% estaven a favor d'escolaritzar els seus fills en la llengua pròpia, és la resposta de la majoria de la societat a les Illes. L'únic partit que no vol el català és el PP, l'oposició ha estat exemplar.