Miquel Àngel Essomba.

- Des del març de 2008 que ocupa la Presidència del centre UNESCO de Catalunya - Unescocat. Com és que ara s'ha decidit a deixar aquest càrrec?
D'entrada he de dir que és una renúncia. He pres la decisió personal d'acabar amb les meves funcions al capdavant del centre UNESCO de Catalunya pel desgast que he patit aquests darrers anys, un desgast que no m'ha fet perdre la il·lusió però sí l'energia.

- A què és degut aquest desgast?
Bàsicament a factors polítics i econòmics que ha patit el país en els últims anys. A Catalunya hem patit des de les institucions un canvi de color polític molt gran i un canvi econòmic molt dur, uns factors que no han perjudicat de manera directa el centre UNESCO de Catalunya però que sí han provocat que el comptador es tornés a posar a zero. S'ha de tenir en compte que les retallades econòmiques han estat d'una magnitud molt gran, el què ha suposat que més del 50% dels ingressos del centre UNESCO de Catalunya hagin estat substituïts per altres noves fonts. Això suposa buscar nous col·laboradors, noves línies d'actuació, jornades laborals de 14 hores i més.... a nivel intern hi ha repercutit.
S'ha d'entendre que el Centre UNESCO de Catalunya és una peça clau per al procés de construcció nacional del país"
- Com creus que s'estan executant aquestes retallades? La gestió de la crisi a Catalunya podria millorar-se?
Les retallades indiquen prioritats per part del Govern. Jo com a director del Centre UNESCO he de dir que les administracions públiques no ens han enviat les ajudes necessàries, per tant puc dir que no ens hem sentit atacats però tampoc no hem sentit la complicitat ni l'escalfor que es requereix per a l'època que vivim. Per posar alguns exemples, dels 12 ajuntaments que de manera regular col·laboraven amb el centre ara només hi col·laboren 2 o 3, i pel que fa a les conselleries, les quals absolutament totes col·laboraven amb nosaltres, ara només hi col·laboren el Departament de Presidència i Benestar Social i Família. Trobo, doncs, que no hi ha res en contra, però tampoc a favor.

- Quines repercussions té aquesta realitat per al Centre Unescocat?
S'ha d'entendre que el Centre UNESCO de Catalunya és una peça clau per al procés de construcció nacional del país. Si a Catalunya volem més quotes de sobirania, cal reforçar-lo, de la mateixa manera que s'hauria de mirar per la continuïtat del teixit social de Catalunya, i en aquest teixit també hi encabo entitats com Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i moltes altres. Pel que fa a les repercussions, estic convençut que el futur del centre Unescocat no perilla, però allò que s'ha de tenir clar és que la deconstrucció del teixit social a Catalunya és un absurd: a Catalunya això no ens ho podem permetre.

- Com és, doncs, que des de les administracions es castiga tant la vida d'entitats socials com el Centre UNESCO de Catalunya?
Des del meu punt de vista, allò pitjor és la gestió que se'n fa de les retallades. Puc entendre que un Govern decideixi reduïr despeses amb plantejaments polítics: al cap i a la fi és part de la seva competència i per això hi és. Però que en pocs mesos deicideixin no aportar una col·laboració que ja estava acordada genera unes tensions terribles a les entitats. És destacable que els factors de finançament hagin patit una davallada molt important, però cal posar l'accent en la gestió d'aquestes davallades, perque són una dificultat afegida. La gestió de la tresoreria és molt millorable.
Cal un govern de concentració per dir no a Espanya i marcar una agenda pròpia. Continuem amb la mateixa lògica de fa 30 anys"
- Quines funcions està duent a terme el centre UNESCO de Catalunya?
Bàsicament Unescocat significa la lluita per la internacionalització de la llengua i la cultura catalanes. En l'actual conjuntura política que vivim, estem patint una agressió sense precedents per part del nacionalisme espanyol més caspós, que posa sota qüestió la llengua pròpia a les escoles, la continuïtat de la cultura a través de l'apujada de l'IVA, el català a les administracions ─com s'ha pogut veure al mateix Ajuntament de Barcelona o al govern de les Illes Balears, per posar alguns exemples. És en aquest punt en què el Centre Unescocat té més sentit que mai. 

- Carles Torner, novelista i poeta, el substituirà al capdavant del centre...
Efectivament. És una persona molt reconeguda, no només per la seva tasca cultural, sinó com a director de l'Àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramon Llull, com a membre del PEN Català i per les seves tasques a favor de la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Em prendrà el relleu al setembre i és la persona idònia per aportar aquesta energia que a mi ja em manca.

- Quin futur hi veu al Centre Unescocat? 
A dia d'avui el Centre UNESCO de Catalunya té més sentit que mai. Per al futur de Catalunya el Centre és imprescindible perquè connecta amb les necessitats reals del país. Unescocat juga un paper de suport al Govern més enllà de les fronteres i de imatge de Catalunya al món imprescindible, una funció que executa de manera conjunta amb Somescola.cat, i amb l'ANC i altres entitats. És per això que el seu futur té tot el sentit del món. Tots hem de tenir clar que les circumstàncies fan que les entitats es vegin sense ajudes i que, alhora, en un país normal els governs han d'aspirar a que els grups socials tinguin cada cop més influència. A Catalunya, doncs, no estem fent bé els deures de la construcció nacional del país: aquesta es troba en mans d'interessos privats i no comuns. Cal un govern de concentració per dir no a Espanya i marcar una agenda pròpia. Continuem amb la mateixa lògica de fa 30 anys.