Barcelona · Patrícia Gabancho, argentina resident a Catalunya i de caràcter sobiranista per sobre de tot, ha destacat al terreny literari i cultural català per la seva determinació davant la independència de Catalunya. Amb Crònica de la independència i El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció, la periodista i escriptora ja va alertar de la mort funcional de la via autonomista catalana, i va posar sobre la taula els esforços que calen per tirar endavant la cultura catalana i el perill d'extinció sota el qual ha viscut i viu la llengua catalana de manera permanent. El futbol, però, no li ha interessat pas massa a Gabancho fins l'arribada d'un encàrrec, de part de l'editorial Columna, de fer un assaig sobre la figura de Joan Laporta: Joan Laporta. De la presidència del Barça al Palau de la Generalitat.

Quin interès pot tenir una persona a fer un llibre semibiogràfic a Joan Laporta quan assegura haver-lo vist en persona "només una vegada"?
El llibre és un encàrrec que des d'un principi va suposar, per a mi, un repte, una espineta. D'entrada vaig entendre que jo no era la persona més indicada, potser, per a escriure'l, però va ser molt temptador. Joan Laporta és un personatge fascinant, una persona que ha assolit un gran èxit a la seva carrera professional i que no se li ha reconegut com cal. Un home d'excessos amb una personalitat que em va atraure des d'un principi. Un home atípic dirigint un club, el Futbol Club Barcelona, també atípic.

Què té d'atípic el Futbol Club Barcelona?
El Barça ha representat, durant l'època franquista, un canal d'expressió subterrani, una mica com la nova cançó. I actualment, Laporta ha portat al club una temperatura que no havia tingut mai.

Vostè destaca de manera especial el paper de Joan Laporta com a recuperador d'un simbolisme i uns valors catalanistes que altres directius del club, com Josep Lluís Núñez o Joan Gaspar, van abandonar de manera voluntària, i com a element que ha aportat un significat social al Barça. Són aquests motius suficients per fer el salt a la política?
Joan Laporta ha volgut saltar a la política. Ell mateix s'ha forçat. En exhaurir-se el seu mandat ell mateix s'ha preguntat: ¿I ara a què em dedico? I s'ha vist capaç de fer-ho perquè és un idealista i perquè Laporta des de sempre s'ha sentit desacomplexat en l'àmbit nacional. s un idealista en sentit sobiranista i fa molt temps que defensa uns valors que ara estan en plena efervescència. En ell és natural.

Catalunya necessita un líder? I en cas afirmatiu, Laporta respon a aquest perfil?
Claríssimament. Aquest país necessita un líder, que sigui o no sigui en Laporta, no t'ho puc dir. Això ja és un misteri. En tot cas i abans que res, el sobiranisme català necessita un líder perquè a la política actual catalana no se'n troben. Si hem d'esperar-ne un de Convergència i Unió o d'Esquerra anem llestos. No ens em podem fiar.

Quin és el camí cap a la independència de Catalunya, un cop s'aconsegueixi una figura líder?
La solució passa per aglutinar tots els sectors independentistes de la societat catalana i dels partits polítics. De Convergència, d'Unió i d'Esquerra, però també d'ICV, del PSC. Fins i tot conec alguns del PP que en són, d'independentistes! Però la resposta ha de ser alguna cosa més que la política que ara representa aquest país, hem d'aconseguir arreplegar tots els independentistes catalans en una única opció unitària: la independència. En aquest context no sé pas si en Laporta seria un líder prou sòlid com per aconseguir-ho.

Quin paper juga Reagrupament en aquest objectiu sobiranista?
Reagrupament i Joan Laporta s'entenen molt bé. I és sabut per tothom que Joan Carretero no té ambició política manifesta, és a dir, no té com a objectiu anar al Parlament català. O sigui que no és pas un obstacle per a Laporta, ans al contrari. Si hi van plegats o no és una altra qüestió. El que puc assegurar gairebé del tot és que Laporta farà el salt a la política. Sinó, ¿perquè hauria dedicat tant temps a manifestar-ho de manera reiterada?

Finalment, al llibre "Joan Laporta. De la presidència del Barça al Palau de la Generalitat" vostè perfila la personalitat de Joan Laporta en dos sentits diferents: com un Kennedy català i com un Peter Pan amb mala llet. Quina expressió el defineix millor?
Jo dic que és un Peter Pan amb mala llet perquè el caràcter de Joan Laporta compta amb una ingenuïtat de creure que tot és possible.