Barcelona ·
L'economista Ramon Tremosa ha estat l'aposta de CiU per liderar la candidatura a les properes eleccions europees. Debutant en el món de la política, Tremosa emprèn el viatge a Brussel·les amb la voluntat de defensar els interessos locals de Catalunya i convertir-la en la porta d'Europa.
Que s'hi va a fer al Parlament Europeu?
S'hi van a defensar interessos locals. I per tant hi aniré a defensar interessos catalans, valencians i balears. Quan tu mires què fa un eurodiputat alemany, grec o danès, veus que defensen interessos locals. El mateix que fa, per exemple, la diputada del PSOE aragonès. Els únics que no defensen interessos locals són els eurodiputats del PSC. s normal però, que si els diputats del PSC no defensen els interessos de Catalunya a Madrid tampoc ho facin a Brussel·les.
Què s'hi pot fer des del Parlament Europeu per Catalunya?
Defensar els agricultors del porcí d'Osona. Defensar també els pescadors del Serrallo, ja que quan Europa legisla sobre pesca ho fa pensant només en les grans flotes de l'Atlàntic Nord sense tenir en compte que la Mediterrània és un mar més petit. Defensar els regants del canal Segarra Garrigues o els viticultors del Penedès. També els hotelers mallorquins o els industrials valencians són sectors que depenen poc o molt de Brussel·les i els interessos dels quals hem d'anar a defensar a Brussel·les.
Quan vostè va ser nomenat candidat, va dir que baixava a les trinxeres a mobilitzar el vot catalanista. Tem una forta abstenció?
Sí, Joan Fuster deia que si no fas política te la fan. Aquí hi ha molt català emprenyat, però si després no vas a votar i et quedes a casa, no et queixis. Els dos gran partits espanyols tenen molt interès en què els catalans no votin i es barallin entre ells. Pocs que som i a sobre es dediquen a fragmentar-nos i a etiquetar-nos.
Els únics que no defensen interessos locals són els eurodiputats del PSC
I com es lluita contra l'abstenció?
Explicant la importància creixent que tindrà el Parlament Europeu al segle XXI. Explicant que la mica d'Europa que tenim ha beneficiat enormement els catalans, per exemple amb l'Euro, que ha estat un matalàs gràcies al qual la crisi ha estat menys dura i ens hem empobrit menys. La mica d'Europa que ja tenim fa millor la vida dels catalans.
Està poc reconeguda a Catalunya la tasca del Parlament Europeu?
Els Estats en els últims anys han fet marxa enrere en el procés de construcció Europea. No cedeixen les competències, no volen un president Europeu o una política d'immigració comuna. Això fa que la feina del Parlament Europeu sigui poc visible, i la feina de Brussel·les es poc espectacular però molt útil. Aquí falla la política explicant els beneficis d'Europa i falla la premsa no transmetent els beneficis de la política que fa el Parlament Europeu.
Es referia a això quan va dir que el Parlament Europeu tenia poca importància actualment?
El problema és que el Parlament Europeu no pot legislar en alguns temes perquè els Estats no ho volen. s poc important de la mateixa manera que ho és el Parlament de Catalunya, que no pot fer una rebaixa fiscal com ha fet el Parlament de Biscaia, o no pot decidir sobre la gestió de l'aeroport del Prat com sí que pot fer-ho el Parlament de Baviera. Voldríem que fos més important, però els Estats no deixen que el Parlament Europeu prengui volada.
Té por que la inexperiència li passi factura?
Jo mai he estat parlamentari i tindré un període d'adaptació, però em sento molt ben acompanyat per la coalició per la qual em presento. Estic en permanent contacte amb antics eurodiputats i a més el Parlament Europeu permet a cada eurodiputat tenir uns assessors que faciliten la feina per tal que el cost d'adaptació sigui el més petit possible.
Ignasi Guardans també l'ha ajudat?
Sí, hem tingut alguna trucada i m'ha passat força material.
Li hagués agradat una major col·laboració?
s clar, m'hauria agradat. Però hem de respectar les decisions personals i les opinions pròpies de cadascú.
Les aliances s'han de fer primer en els parlaments nacionals, després podrem anar junts allà on es vulgui
El seu nomenament com a cap de llista de CiU a les europees dona una perfil més sobiranista a la federació?
Entrem en les etiquetes que deia abans. Jo encara no he trobat ningú a CiU que no vulgui el traspàs dels aeroports, que no vulgui reduir substancialment el dèficit fiscal de Catalunya, o la independència dels ports i els trens a Catalunya. Pot ser jo he estat més èxplicit sempre en la defensa d'aquests interessos, però mai m'he auto etiquetat. Mai he dit si era catalanista, sobiranista, federalista, autonomista, independentista o criptoindependentista. Sóc català i voldria que Catalunya fos un país normal.
Per què no podria ser candidat d'Esquerra?
Si Esquerra l'any 2003 i 2006 hagués fet unes altres aliances al Parlament de Catalunya, possiblement jo hagués volgut una candidatura amb Oriol Junqueras. Però clar, no podem anar junts ja que, per exemple, a Europa s'estan aprovant unes directives sobre desenvolupament del canal Segarra-Garrigues i Esquerra, formant part del tripartit, avala el fonamentalisme ecologista d'Iniciativa que es disposa a avortar aquesta gran inversió que podia convertir Lleida en un dels grans rebosts agroalimentaris d'Europa. Les aliances s'han de fer primer en els parlaments nacionals, després podrem anar junts allà on es vulgui.
s possible una aliança CiU-ERC al Parlament català?
Sempre he defensat que altres tripartits podrien fer avançar més Catalunya. La meva proposta de govern és CiU, ERC i ICV, sempre i quan Iniciativa aparqui la seva militància més furibunda anticonvergent i estigui més per donar suport a l'economia productiva del país. Sempre he tingut clar que l'eix esquerra-dreta és molt difuminat i que al final hi ha uns partits que defensen interessos catalans i uns altres que defensen altres coses. La senyora Maria Badia (PSC) va al Parlament Europeu a la comissió de cultura, i deixa que vagin a la comissió de Transports eurodiputats aragonesos o andalusos que volen que el tren europeu de mercaderies no passi per costes catalanes i valencianes sinó que entri per la travessia central dels Pirineus. Mentre uns defensen interessos locals catalans, uns altres estan subordinats a allò que el PSOE a Madrid diu que s'ha de fer.
Però aquesta aliança de CiU amb Esquerra és possible si competeixen per un mateix espai?
Cada partit legítimament fa les apostes que creu convenients. Jo vaig a intentar aconseguir el màxim de vots possibles, i si dieu que obro una frontera amb Esquerra jo crec que també hi ha fronteres molt més interessants amb el PSOE i el PP. CiU com a força central pot pescar molts més vots en aquestes fronteres que en aquella que comparteix amb Esquerra i que correspon a un electorat relativament petit.
La meva proposta de govern és CiU, ERC i ICV, sempre i quan Iniciativa aparqui la seva militància més furibunda anticonvergent
Com valora el traspàs de rodalies que va prometre dimecres José Blanco?
s un traspàs espiritual. Ni vies, ni maquinistes, ni trens, ni estacions, ni diners. El que necessitem és un traspàs com el que va aconseguir CiU quan governava l'any 85, que va transformar espectacularment el servei dels ferrocarrils de la Generalitat fins a convertir-lo en un dels millors serveis de tren de rodalies d'Europa. El problema del tripartit és que no pot aconseguir poder perquè no pot oferir res a un PSOE que ja te captius els 25 diputats del PSC, els 3 d'ERC i l'únic d'ICV.
Creu que s'arribarà a un bon acord en finançament aviat?
No parlo de batalles perdudes. Si jo avui sóc candidat de CiU és per la profunda sensació de derrota que tinc com a català. Perquè el setembre de l'any passat Castells va dir que sense finançament els diputats del PSC no aprovarien els pressupostos generals de Catalunya. I quan després el dia 22 de desembre els diputats del PSC voten els pressupostos un altre cop a canvi de res em sento derrotat com a català.
Veu satisfeta una vella reivindicació amb l'anunci de la interconnexió entre Barcelona i Lió?
No, jo sóc com Sant Tomàs, fins que no ho vegi no ho creuré. Fets, no paraules. No existeix l'estudi informatiu per desdoblar el tram Tarragona- Castelló de via única des del segle XIX. Fets, no paraules. Existeix l'estudi informatiu del ministeri de Foment i el pressupost de més de mil milions d'euros, per renovar la línia Terol, Sagunto, Zaragoza i el Pirineu francès.
Són les eleccions del 7 de juny unes primàries de les catalanes del 2010?
Tota elecció té sempre una funció de segona volta de les anteriors o de primàries de les properes.
Què pot fer Catalunya per Europa?
Ser la porta d'Europa. Àsia serà la primera indústria del nostre món i Europa el principal mercat amb capacitat de compra, per tant el Mediterrani tornarà a ser el principal mar en volum de comerç. Ja som la millor porta d'Europa i ho podríem ser encara més si tinguéssim aquest tren de mercaderies que ens convertiria en l'Holanda del Sud i ens desmarcaríem del mercat espanyol. Un mercat que ens els propers anys patirà una gran crisi.