MÒNICA SABATA (Barcelona, 1970) és psicòloga. Fa gairebé 10 anys que treballa al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i actualment n'és la coordinadora. Com a representant d'aquesta entitat, és una de les portaveus de la Plataforma pel dret de decidir, que dissabte surt al carrer amb el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir".

N'esteu satisfets, del resultat de la crida a la mobilització ciutadana?
S'hi han adherit unes 500 entitats, i tenint en compte que vam començar a moure-ho unes 25, doncs el resultat és satisfactori, més encara perquè les entitats són d'arreu del territori i de sectors molt diferents. Hi ha des d'entitats que treballen per la llengua i la cultura fins a entitats sindicals, ecologistes, associacions de joves, etc.

La convocatòria d'aquesta manifestació ha generat en algunes entitats tensió a l'hora de decidir si s'hi adherien o no. Percebeu una divisió a la societat civil, com succeeix en l'àmbit polític entre ERC i CiU?
Durant tot el procés de la reforma de l'Estatut, la societat civil ha estat molt absent, desvinculada de la reforma de l'Estatut, si bé és cert que des d'algunes entitats hem fet propostes. En aquest sentit, la Plataforma pel dret de decidir sorgeix de cinc plataformes que en el seu moment ja havien fet propostes al Parlament català sobre temes concrets de l'Estatut.

A què atribuïu aquesta desvinculació?
Potser després de dos anys, la gent està cansada i s'ha quedat exclusivament en la dinàmica de partits i de negociacions.

S'ha produït una esquerda al sí de la societat civil, la discussió de l'Estatut a Madrid?
Ha produït desinterès en molts sectors. Pel que fa a si calia o no una mobilització, les diferències de pensament han anat més en la línia de quin era el moment en què calia fer aquesta mobilització, i també una certa por de pensar: "si no som prou gent, potser farem el ridícul". Això ho hem sentit a dir moltes vegades. Però jo no parlaria d'esquerda, sinó de sensibilitats diferents i maneres diferents de veure les coses.

Creu que hi ha pressió "institucional" en determinades entitats que no s'han sumat a la manifestació?
Les entitats que ens hem adherit a la plataforma hem entès que s'havia de fer una mobilització ciutadana, més enllà de les pressions de partits polítics o d'institucions, però imagino que cadascú ha pres la decisió que ha cregut més convenient.

La Plataforma ha rebut algun tipus de pressió per desconvocar la manifestació?
No, en absolut. Però hi ha hagut sectors que ens ha insistit en la idea que si no som prou gent, què passarà?

Els motius que han donat les entitats per no sumar-s'hi ha estat aquesta por al fracàs?
Hem parlat amb moltes entitats, i els arguments són aquesta por al fracàs, però també que ja estaven d'acord amb el resultat del pacte per l'Estatut o que no volien fer una manifestació d'aquesta mena.

Quina mena de manifestació?
No és una manifestació contra l'Estatut, ni contra el pacte CiU-PSOE, ni contra res. És una manifestació a favor de la nació catalana i del dret de decidir com qualsevol altre poble del món. La manifestació s'ha plantejat ara, perquè hi ha una reforma de l'Estatut, però ho podíem haver plantejat fa un any, o l'any vinent.

ERC i EUiA són els partits amb representació parlamentària que s'hi han sumat. Altres formacions poden acusar la Plataforma de servir els interessos d'alguns partits, com ja s'ha dit.
Hem fet reunions amb tots els partits polítics amb representació parlamentària, excepte el PP, i els hem plantejat per què sorgia aquesta manifestació. Els hem dit què érem i què no volíem ser de cap de les maneres. No anem contra ningú ni a favor de cap partit, perquè aquesta seria la dinàmica parlamentària. Simplement, la societat civil catalana ha volgut dir la seva.

I amb aquest plantejament, no sorprèn que entitats tan importants com l'Òmnium no s'hi hagin sumat?
Cadascú és lliure de decidir què fa, i les entitats tenen la seva pròpia dinàmica interna i els seus òrgans de decisió.

Heu rebut suport de sectors que oficialment no aniran a la manifestació?
Ens consta de gent que hem parlat, no tan sols de CiU sinó d'altres partits que no hi estan adherits, que aniran a la manifestació. Crec que hi haurà una mica de tot. En tot cas, vull deixar clar que cap partit ens ha dit que diria als seus militats que no vagin a la manifestació.

Penseu que hi ha un enfrontament obert entre CiU i ERC?
No volem entrar en aquesta discussió, tenim una dinàmica pròpia al marge dels partits. Hem parlat amb tots els partits perquè són part de l'escenari actual, però no volem anar més enllà.

Des de la societat civil es pot fer alguna cosa per tornar a crear ponts de diàleg entre aquests dos sectors del nacionalisme català?
El paper de la societat civil defensant i reivindicant la nostra identitat ja diu molt en aquest sentit. Fer una sortida com la de dissabte és molt important, i el fet que existeixi aquesta plataforma vol dir que hem parlat i escoltat molta gent, ens hem implicat de valent. Però és veritat que la societat civil està desmobilitzada en general, des de les grans manifestacions del 15 de febrer pel no a la Guerra. A Catalunya i a arreu, quan manen les esquerres, la societat civil es desmobilitza. Qui ha muntat les grans mobilitzacions en aquest país des de fa un temps és la dreta.

I després del 18 de febrer, què vindrà?
L'horitzó és aquesta manifestació. A partir d'aquí, no descartem continuar treballant, però el cert és que no hem parlat d'altres accions, donada la gran diversitat de persones que hi ha a la plataforma, des d'independentistes fins a autonomistes, gent que vol el concert econòmic, etc. Haurem de fer balanç de la manifestació, de si convé fer més accions, si la plataforma continuarà existint amb un posicionament davant del referèndum o no, etc. En tot cas, hem creat una xarxa molt important, i és bo que la conservem per si més endavant cal fer una altra mobilització per al país.