Hem comprovat que els successius governs de Madrid, amb agressivitat quan mana la dreta i amb bona educació quan mana l’esquerra, no estan disposats a reformar l’Estat en una perspectiva plurinacional. Només accepten un regionalisme que no posi en crisi el seu nacionalisme excloent. Les peripècies del nou Estatut de Catalunya i del seu desplegament son prou reveladores. Per la via de la conformitat amb un Estat de dret fet a la mida del nacionalisme espanyol, és a dir, en el marc de la seva constitució, dels seus partits, dels seus tribunals i dels seus mitjans de comunicació, no es pot esperar l'alliberament nacional català. Els partits catalanistes es converteixen en presoners de la legalitat espanyola i tenen un marge de maniobra molt limitat. Torna a ser hora de fer molta feina política des de la societat civil evitant els paranys de la política convencional.

Les convocatòries de la Plataforma pel Dret a Decidir tenen aquest sentit. Es dirigeixen als ciutadans que reconeixen els aspectes positius de l'actual autogovern i la bona feina de les institucions pròpies, però consideren que no es pot aparcar la qüestió de la sobirania. Es dirigeixen als catalanistes que no es volen cansar de defensar drets i llibertats fonamentals per a la nació i que opten inequívocament per mètodes pacífics. Es dirigeixen a tantes persones que volen construir un altre ordre polític compatible amb la seva dignitat lingüística, cultural i nacional. Es dirigeixen a una societat que haurà de saber traduir en comportaments electorals majoritaris i clars la mobilització nacional.