Crònica des del Sàhara d'Antoni Reig · Foto: Jon Herranz ·
(Primera part) En els campaments de Tinduf el poble sahrauí viu amb els mínims vitals, a anys llum del nostre estil de vida occidental consumista i hedonista. No tenen corrent elèctric i per la nit les immenses extensions de casetes (com a refugiats tot és provisional) queden a les fosques. Sols els qui tenen una placa solar disposen d'electricitat per tenir llum a casa i poder veure la televisió per satèl·lit (les més vistes son Al Jazzira, de Qatar, Al Arabiya, de l'Aràbia Saudita, i NBC, libanesa). Tost els nois segueixen amb passió els partits de futbol i hi ha una divisió entre els partidaris del Barça i els del Real Madrid. En visitar la seu del govern sahrauí un alt funcionari del ministeri de la Informació es va presentar com a president de la penya blaugrana del Sàhara.
La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) considera que l'Estat espanyol continua sent responsable de la descolonització del territori i que va fer-ho tan malament com va poder. Va donar el territori al Marroc i a Mauritània sense efectuar un referèndum d'autodeterminació, tal com havien decidit les Nacions Unides. Aquestes s'han mostrat impotents, fins ara, per organitzar el referèndum, a causa de les traves posades pel Marroc, que considera que no cal fer-lo ja que el Sàhara Occidental forma part del seu territori. I el regne alauita té com aliats a potències com els Estats Units i França.
La solidaritat internacional és molt important per aquest poble en que hi manca de tot excepte la dignitat i la voluntat de ser lliure. En aquest camp el poble català hi juga un bon paper, ja que cada any 800 nens sahrauís venen a passar uns dies amb famílies catalanes. Hem trobat alguns d'aquests joves i se'ls il·lumina la cara quan recorden els dies d'estança a Catalunya.