L'estocada mortal a la llengua dins del sistema d'ensenyament català han marcat la Diada Nacional de Catalunya d'enguany, que s'ha viscut amb els ànims més encesos que mai i amb la reivindicació com a denominador comú de tots els actes.
Barcelona ·
La Diada Nacional de Catalunya, més enllà de fer surar el record d'una malaguanyada història d'opressió, autoritarisme, prohibició i subjugació, ha estat la jornada idònia per a fer evidents les constants vitals del país. Conscient que el passat és avui dia més present que mai, la societat catalana ha viscut l'11 de setembre d'aquest 2011 com una autèntica jornada reivindicativa: a l'acte institucional, als concerts, a l'ofrena floral i a qualsevol dels actes d'aquesta Diada, la indignació s'ha fet palesa.
Amb un Parc de la Ciutadella excepcionalment ple i la tradicional manifestació pels carrers de la capital catalana convertida ja en una de les més multitudinàries dels últims temps, és evident que els i les catalanes han volgut mostrar quin és l'estat d'ànim del país. Dolor, ràbia continguda i indignació han omplert els carrers en una jornada on l'ombra de l'enèsima sentència ─la darrera, contra la immersió lingüística─ no ha abandonat mai els pensaments dels assistents.
La polèmica servida a Badalona, on l'ajuntament d'Albiol no ha volgut reconèixer l'Onze de Setembre com la Diada Nacional, les declaracions de l'espcriptor Màrius Serra, llançant palíndroms de lluita (Català a l'atac) i defensant el submarinisme (en referència a la defensa de la immersió lingüística), el record d'Heribert Barrera a la concentració de la plaça Urquinaona i l'ebullició de la participació ciutadana a la xarxa (#catalàalatac, #tenimpressa, #11desetembre, #11set1714, entre d'altres, han estat els hashtags més usats durant la diada) han marcat la jornada d'enguany.