Els vols directes Barcelona-Xangai són un tema 'que interessa a la gent'. En contra del discurs dominant que al ciutadà corrent tan sols es preocupa per arribar a final de mes i perquè les voreres estiguin polides. L'Associació Catalana de Professionals (ACP) ha demostrat, amb dades, que els catalans també es preocupen per disposar d'una via de contacte directe amb el món. Més de 110.000 adherits al manifest Per un aeroport intercontinental amb gestió individualitzada demostren que Catalunya vol que la nova terminal del Prat "es converteixi en un enllaçador (hub) de vols intercontinentals" i que la gestió de l'aeroport "es realitzi de forma individualitzada i des del territori".
L'ACP, amb aquesta campanya, pretén que s'acabi amb l'"anomalia" que representa el Prat en el conjunt d'aeroports del Primer Món. La gran quantitat d'adherits demostra, en paraules del president, Jaume López, que "es tracta d'una demanda transversal. Que el Prat tingui vols intercontinentals no és només una demanda dels grans empresaris". En aquest sentit, l'ACP vol fer conèixer a la classe política catalana que compta amb un gruix considerable de suports com perquè es mostri ferma a l'hora de negociar a l'alça amb la classe política espanyola.
La campanya va iniciar-se a principis de març i, en tan sols 10 dies, ja s'hi van adherir 10.000 persones. Actualment, 59.138 persones han signat el manifest directament, mentre que 52.974 més s'hi han adherit indirectament a través de les entitats que s'han sumat a les demandes de l'ACP. Del total de suports rebuts en aquest moment, la gran majoria provenen dels Països Catalans, per bé que també n'hi ha d'arreu del món, des d'Uruguai a Iran, Suïssa, Rússia, Malta, Austràlia o Dakar. El vicepresident de l'ACP, Josep Ritort, apunta que hi ha més demandes a favor d'un aeroport intercontinental provinents d'Amèrica del nord -245- que no pas d'Espanya -229.
ACP va posar en marxa el seu manifest paral·lelament a l'acte que l'empresariat català va organitzar a IESE. "D'allí, però, no en va sorgir cap escrit sobre què es demanava", constata Josep Ritort, i "quan no s'escriu el què pensem, no se sap què demanem". L'ACP va posar la lletra a les demandes de Catalunya, dirigint-se als professionals i petits empresaris del país, i ha obtingut una resposta multitudinària, que avala qualsevol demanda que els polítics catalans posin sobre la taula. Ara, l'ACP ha obert també la possibilitat que les entitats també es facin seves aquestes demandes.