Barcelona · La independència ha estat un procés polític molt freqüent durant els darrers 50 anys. Nacions Unides ha passat de 51 estats membres a 192, i la tendència és a augmentar. Paradoxalment, la independència es titlla sovint com una opció que, en un món global, va contra el signe dels temps, dibuixant-la com una quimera pueril, negada científicament, i el debat de la qual encara genera tabús, prejudicis i tòpics. Tanmateix tot indica que, les properes dècades, nous estats que avui no existeixen, emergiran a l'escena internacional. De la mateixa manera que durant els segles XIX i XX els grans imperis es van anar desintegrant per donar pas a grans estats, al llarg del segle XXI noves nacions culminaran les seves aspiracions per incorporar-se com a membres de ple dret a la comunitat internacional, fent-ho per la via política i democràticament. I la seva constitució, proclamació i reconeixement com a estats independents es farà íntegrament des de les institucions polítiques.

Independentisme català explica minuciosament i sòlida com l'independentisme a Catalunya és avui una alternativa versemblant que ha estat capaç d'integrar un espectre prou plural de la societat catalana, com per sobrepassar el llindar de la utopia per ser una proposta absolutament realitzable. Aquesta obra aconsegueix, amb perspectiva històrica, desgranar amb precisió les dificultats que suposa crear un estat propi avui, però també les oportunitats i fortaleses de què gaudeix Catalunya perquè esdevingui un nou estat reconegut per la resta d'estats del món.