Barcelona · "Normalidad y pluralidad". Així definia l'executiu de Patxi López la nova etapa d'ETB quan va accedir al poder de la mà del PP i la Llei de partits. Un any més tard, el desconcert; els canvis i destitucions de personal, la manca de criteris informatius, i la continua pèrdua d'audiència han portat la televisió basca a una situació "insostenible", segons el manifest que ha elaborat la redacció d'informatius.

La guspira que ha fet esclatar els treballadors d'ETB ha estat la substitució d'Ana Aizpiri com editora d'informatius del migdia i la no comunicació d'aquest fet la majoria de professionals, que van conèixer la notícia "a  través de la premsa o dels digitals", fet que "evidencia una total falta de consideració envers la redacció", segons el manifest. El text incideix en els canvis que hi ha hagut a la cadena els darrers mesos, com la destitució de dos editores per motius polítics, la dimissió dels responsables de política i economia i el nomenament de Ricardo Oleaga com a subdirector d'informatius i responsable de la informació política.


Criteris?

Per la redacció, però, el més lamentable és la manca de criteris informatius: "Les audiències baixen constantment, no hi ha criteris a l'hora de cobrir determinats temes [...] el que està passant no és normal a nivell professional [...] la tensió creix cada dia", afirma el manifest. Alguns professionals de l'ens han assenyalat a Deia que "quan veus una escaleta t'horroritzes. Són desconcertants pel que fa a l'ordre i la importància". Aquesta situació està generant el creixement de rumors i mal ambient a la redacció: "als passadissos d'ETB la gent va amb el ganivet a la mà; ningú es refia de ningú", diuen les mateixes fonts.

Entre les decisions més surrealistes dels darrers temps, hi ha l'intent d'Aizpiri i Oleaga d'obrir els informatius amb el descobriment d'una partida de droga el dia que es va conèixer l'absolució dels encausats al cas Egunkaria. Els membres de la redacció van rebel·lar-se, fins que finalment va haver de ser Roberto Montalvillo, director de la cadena i màxim responsable del caos, qui va prendre la decisió d'obrir amb la sentència. L'afer exemplifica la tendència que ha agafat ETB des de l'arribada del PSE a Euskadi. I és que, tot i la manca de criteris, sí que hi ha una línia comuna en els informatius. El pacte de Patxi López amb el PP, per exemple, s'ha notat amb el repartiment de temps dels partits a ETB, en què ja no es respecta la proporcionalitat parlamentaria aprovada el 1993 a instàncies dels dos grups que ara l'incompleixen. Així, el PP duplica l'espai que l'hi correspondria i supera en dedicació informativa el PNB, el partit amb més escons. D'altra banda, l'esquerra abetzale ha deixat d'existir, almenys en part. El sindicat LAB ha lamentat que "quasi bé no donen informació sobre l'esquerra abertzale il·legalitzada, però l'endemà ofereixen reaccions del PSE o el PP a la no informació. s inconcebible que hi hagi resposta política a quelcom que no s'ha emès".