Barcelona · Des de fa uns mesos, Tribuna publica uns bànners que estimulen a consumir mitjans de comunicació nacionals en català. Perquè hi ha mitjans en la nostra llengua que fan un bon servei a la normalització lingüística, però que no ajuden a construir un espai de comunicació i pensament nacional, i no estimulen la creació d'un imaginari col·lectiu.
Avui, a començaments del segle XXI, la importància dels mass-media és vital per qualsevol projecte d'emancipació nacional. Així, quan es parla d'independència, del 2014, del dret a decidir, hom es pregunta: amb quines eines i armes? I les eines i les armes són avui els mitjans de comunicació. No és posible la independencia, ni el 2014 ni el 3000, si no podem transmetre i convèncer amb un projecte.

Espanya, amb la seva Brunte mediàtica', ho ha entès, i ha deixat a les seves casernes l'altra Brunete', que és del segle passat. I la quintacolumna' espanyola als Països Cataláns té també la seva premsa, que dia rere dia dóna normalitat a la situació de submissió nacional que patim i al projecte d'Espanya radial. s necessari, doncs, desemmascarar la maniobra espanyolitzadora i, a la vegada, encoratjar aquells mitjans de comunicació públics i privats que resisteixen fent premsa, ràdio i televisió nacionals i donar suport als centenars de professionals que a contracorrent, i moltes vegades a precari, fan premsa nacional.

Després de 23 anys de pujolisme' i de dues legislaturas de governs d'esquerres amb forta presència de sobiranistes, què s'ha fet? Què no sha pogut fer? I més importat encara, què s'ha evitat?

Caldrà, també, denunciar empreses i grups de comunicació que volen aprofitar els ajuts per la normalització lingüística, per les dobles edicions, o per aconseguir llicències de ràdio i televisió per després, o no complir la llei, o fer subproductes culturals que espanyolitzen, de vegades, en català.

Tribuna comença avui una sèrie per aportar llum a l'espai de comunicació català.