Barcelona ·
"La llei espanyola de l'audiovisual xoca frontalment amb la catalana" i és "ultraliberal". Aquestes són algunes de les crítiques fetes a la 'ley general de la comunicación audiovisual', que ha aconseguit unir el món audiovisual català en un front comú per denunciar els perniciosos efectes que tindrà per a Catalunya si s'acaba aprovant. L'esmentat projecte de llei envaeix competències, oblida la responsabilitat social dels mitjans -públics i privats- i perpetua la discriminació de les llengües oficials de l'estat que no són el castellà.
L'acte per escenificar aquesta protesta transversal s'ha celebrat avui sota el títol 'Llei general de la comunicació audiovisual. Catalunya respon'. Un títol que explicita clarament el que pretenia el Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya: mostrar la disconformitat del Principat amb un projecte de llei que Daniel Condeminas, degà de l'entitat, no ha dubtat de qualificar d'"autèntica LOAPA audiovisual". Albert Sàez, president de la CCMA, ha deixat clar que "no se'ns ha volgut escoltar abans de redactar" una llei que "col·lisiona de manera evident amb les competències de la Generalitat".
No a que "ens federin"
Així ha respost Sàez a la proposta de Francesc Bellmunt, membre del Consell d'Administració de la Corporació de RTVE, de "lluitar per una federalització de les televisions públiques". Bellmunt ha admès el caràcter "perillós" de les lleis de l'audiovisual que està duent a terme el govern espanyol, tot i que ha explicat que no li sembla malament la supressió de la publicitat que afectarà a RTVE a partir del 2010. Sàez ha afirmat que "no tenim cap interès amb federar-nos ni amb que ens federin".
Per la seva banda, el conseller del CAC, Santiago Ramentol, ha estat el més explícit en les seves crítiques al projecte de llei, per diversos motius. El primer, la total mercantilització que estableix del món audiovisual -"sembla redactada des del sector privat, i no vull anar més enllà tot i que hi ha veus que asseguren que és així". El segon, la invasió de competències -"xoca frontalment amb la llei catalana, però no tan sols en certs articles; és un xoc de filosofia". El tercer, l'oblit total de la funció de servei públic que ha de tenir la televisió, al que no es fa referència. Ramentol ha explicat que la llei "menysté i margina la televisió pública, no només per la supressió de la publicitat, sinó perquè fa que cobreixi les audiències que no cobreixen les privades". En aquest sentit, Ramentol ha explicat que el veritable triomf de les emissores privades no és el de quedar-se el pastís publicitari que fins ara tenia TVE, sinó la seva audiència. Un fet nefast, ja que segons el conseller del CAC "el mercat no assegura el pluralisme, més mitjans de comunicació no suposen més veus". "Els estudis del CAC -ha seguit- asseguren que els mitjans privats són més, però menys plurals que els públics". El quart i darrer motiu de crítica ha estat la situació de la llengua catalana al món audiovisual -"la defensa de la llengua catalana pot desaparèixer".
Aconseguir mantenir aquest front comú, doncs, serà clau per aturar aquest nou atac a l'autogovern i al pluralisme perpetrat pel govern del "talante".