Barcelona · Un informe de l'observatori crític dels mitjans Media.cat, posa de relleu que els mitjans digitals van donar una major rellevància i cobertura a les consultes per la independència fetes el passat 28 de febrer que no pas els de versió paper, especialment El Periódico i La Vanguardia, que van silenciar la iniciativa abans que se celebrés.

La principal conclusió de l'informe, realitzat pels periodistes Oriol Lladó i Albert Punsola, és que "l'anàlisi informativa de les consultes del 28-F evidencia un tractament molt desigual i que consolida clarament les dues narracions sobre el país ja observades en l'anterior onada. Una visió entusiasta i clarament compromesa amb el procés i una altra de reticent i distanciada, poc convençuda de la influència política de la iniciativa i de la implicació i interès de la ciutadania". Afegeix que l'anàlisi fet mostra que "els mitjans que menystenen el procés de consultes informen menys i tracten poc la campanya".

Els autors de l'informe consideren que "malgrat la desaparició de l'efecte novetat, la iniciativa ciutadana que impulsa les consultes continua presentant trets molt singulars, d'interès polític i sociològic". "s, des d'aquest punt de vista,i també per la mobilització ciutadana que suposa, un fet clarament noticiable més enllà de tendències ideològiques o punts de vista".

A diferència del que havia succeït amb el referèndum d'Arenys de Munt o fins i tot en alguns casos el 13-D, "tot i l'existència de la visió reticent no hi ha en cap dels mitjans estudiats una oposició activa al procés ni tampoc un punt de vista nacional espanyol que consideri les consultes com un fet intolerable o il·legal". En aquesta ocasió, diuen, "la reticència s'expressa amb el silenciament o amb una explicació parcial del fenomen".

L'estudi analitza que la cobertura va ser diferent abans i després de les consultes: "El desinterès dels mitjans menys convençuts del pes polític de les consultes, però, es canvia per un lleuger interès una vegada s'han sabut els resultats per remarcar-ne els aspectes més decebedors des del punt de vista sobiranista com la baixa participació, amb diverses interpretacions segons la línia del mitjà".


Els digitals, més a prop dels plantejaments sobiranistes

L'informe ha detectat una diferència entre el tractament que fan els mitjans en paper i digitals, i ho analitza de la següent manera: "Els sectors més innovadors de la informació, que són els diaris digitals, formen un mainstream paral·lel en el medi Internet on hi ha una realitat sensiblement diferent: un punt de vista nacional més hegemònic on un percentatge major de mitjans es troben més a prop dels plantejaments sobiranistes".

En aquest sentit, l'estudi comença a mostrar com els mitjans digitals mantenen cada vegada més una agenda pròpia i una manera d'enfocar la informació més propera i sensible al territori.