Barcelona · De nou, els impediments en contra de la normalització del català a les sales de cinema boicotegen qualsevol mesura que es vulgui dur a terme per equilibrar una situació tan injusta per la pròpia llengua com l'actual. 74 cinemes (del total de 175 que hi ha a Catalunya) han anunciat una vaga pel proper dilluns 1 de febrer per mostrar el seu rebuig a la Llei del Cinema català que es va aprovar el proppassat 12 de gener i que proposa la paritat de cintes en català i castellà.

La llengua i els drets lingüístics dels ciutadans catalans, però, no semblen importar massa als exhibidors, que tancaran les sales el proper dilluns perquè l' "apocalíptica i catastròfica" nova norma "prohibeix, exigeix i sanciona" un gremi, el d'Empresaris de Cinema de Catalunya, que posa el crit al cel per les pèrdues que han patit els darrers 4 anys (uns 25 milions d'euros). El fet sorprenent, però, és que també s'atreveix a preveure el futur i denuncia que amb la llei del cinema català "es firmarà la sentència de mort" del sector perquè els distribuïdors no s'hi adaptaran: "Serà insostenible. Els petits cinemes hauran de tancar perquè els distribuïdors no portaran les seves pel·lícules a Catalunya o hi portaran només la quota mínima que exigeix la llei. Ens quedarem sense pel·lícules i sense sales de cinema. Les grans distribuïdores no canviaran d'estratègia mundial per un mercat de set milions de persones".

El que no explica el gremi d'empresaris de cinema és la situació d'excepcionalitat que viuen actualment els 4 milions de catalans (el mercat potencial d'espectadors de Catalunya) si es compara amb les condicions dels espectadors d'altres idiomes d'igual nombre de parlants a les sales de cinema europees. Tal com va demostrar un estudi de la Plataforma per la Llengua, la llei del cinema català no demana res inaudit, ans el contrari: es troba en una situació desequilibrada que nombrosos països europeus amb més d'una llengua oficial a un mateix territori ja han resolt (Eslovàquia, Lituània, Eslovènia, Finlàndia, Suïssa, Bèlgica i Estònia apliquen mesures específiques en el seu marc legal per afavorir les llengües pròpies).

El gremi d'empresaris de cinema també s'ha queixat d'un futur descens en la demanda (i, per tant, en ingressos) i ha tornat a treure la pols al vell argument que afirma de manera injusta que si no hi ha demanda no hi ha d'haver oferta. Els exhibidors han afirmat que "no sortirien els comptes" per estrenar pel·lícules en català i, per tant, els 4 milions de mercat potencial d'espectadorsa Catalunya es trobarien "sense llibertat" perquè només podrien veure pel·lícules comunitàries. s potser una situació de llibertat, l'actual? Que no s'està privant els espectadors de veure les pel·lícules en la seva llengua? s abusiu afirmar que si no hi ha cinema en català és perquè no hi ha demanda: quan l'oferta és inexistent (el 96,5 % del cinema a Catalunya s'exhibeix en castellà), la demanda no es pot generar de cap de les maneres.

Els productors es desmarquen de la protesta
Amb tot, els productors catalans no tenen cap intenció "d'entrar en el joc" de la vaga dels exhibidors programada pel proper 1 de febrer. El president de Productors Audiovisuals de Catalunya (Pac), Xavier Atance, ha ironitzat sobre la vaga i ha assegurat que tenen "tot el dret del món" a no obrir les sales: "Fan vaga, molt bé, però quantes de les nostres pel·lícules són a les seves pantalles?". Per la seva banda, el President de l'Acadèmia de Cinema català, Joel Joan, s'ha desvinculat completament de l'affair i ha dit que "l'acadèmia és una associació de professionals i independent, que no redacta la llei. Que no es confonguin, estem en una altra lliga". Tot i això, Joan ha afirmat que "no entén" el pànic que la traducció al català faci fugir a la gent del cinema i ha animat els exhibidors a que "vegin la llei com l'oportunitat de tenir més gent a les sales": "El català no treu espectadors: l'entenen a la perfecció i és líder en la ràdio i la televisió".