Barcelona · Actualment, una persona del Principat només pot veure al cinema un 3% de les pel·lícules en català. Una situació que pretén arreglar el govern, ha explicat Tresserras a TV3, impulsant la nova llei del cinema, que vol garantir que la meitat de còpies estrenades siguin en llengua catalana. La iniciativa ja ha rebut el suport dels tres partits de govern, la Plataforma per la Llengua, i l'Acadèmia del Cinema Català; l'escepticisme de CiU; i el demagògic -i previsible- rebuig de PP i C's. Amb tot, la principal qüestió és: aconseguirà el govern fer complir a la indústria cinematogràfica les seves propostes?


El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha explicat quines són les línies principals de la nova llei: d'una banda, garantir el dret dels ciutadans a poder veure cinema en les dues llengües oficials, per la qual cosa s'obligarà a distribuir el mateix número de còpies doblades al català i al castellà. I de l'altra, potenciar les projeccions en versió original subtitulada -també en ambdues llengües- per "respectar la integritat de les obres artístiques" i, a la vegada "familiaritzar els ciutadans en l'aprenentatge de noves llengües", ha dit Tresserras. La futura llei, doncs, preveu acabar així amb "el forat negre" existent des de fa 30 anys en aquest sector.

Pel que fa al pla polític, res de nou a l'horitzó: els partits de govern han donat suport a Tresserras i s'han mostrat esperançats amb la llei. Per la seva banda, Convergència, de la mà de Carles Puigdemont, ha valorat d'entrada positivament les bases de la llei, tot i que ha alertat que tot plegat podria acabar en un "brindis al sol". I finalment, i com no podia ser d'una altra manera, el PP i Ciutadans s'han oposat a la mesura. El PP n'ha criticat "l'intervencionisme", una paraula que utilitzen a tort i a dret a la formació apel·lant al seu esperit liberal; un esperit, és clar, que només tenen quan les convé -com oblidar les paraules de la liberalíssima' Esperanza Aguirre oposant-se a l'OPA de Gas Natural a Endesa perquè l'elèctrica no podia sortir de "territorio nacional".

La teoria, plantejada ja des de fa anys per diversos governs, tindrà en les majors' nord-americanes el principal obstacle per dur-la a la pràctica. I aquest -més que l'oposició política- serà el repte del govern: fer complir la llei i garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, que també han de respondre a la iniciativa (la inèrcia de tants anys de pel·lícules en castellà no es tomba d'un dia per l'altre). En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua i l'Acadèmia del Cinema Català han recolzat la futura llei, tot i lamentar que hagin calgut 30 anys d'espera.