Al sector catalanista del PSC se li regira l'estómac cada cop que l'ànima més espanyolista i servicial del seu partit fa mans i mànigues per riure totes les gràcies del PSOE. El col·lapse de Rodalies -que s'estendrà, com a mínim, fins el 30 de novembre-, provocat pel partit que es preocupa pels problemes de la gent i que no perd el temps en debats identitaris, està propiciant un distanciament mai vist fins ara entre les dues ànimes del socialisme català. Dilluns, el conseller d'Economia, Antoni Castells, va expressar el seu malestar a la comissió executiva del partit pel fet que el PSC no hagués disposat d'una "veu pròpia" en el debat sobre les infraestructures que va tenir lloc la setmana passada al Congrés dels Diputats espanyol.
El vassallatge que va professar la diputada Teresa Cunillera a la discutidíssima ministra espanyola de Foment ha sigut la gota que ha fet vessar el got de la paciència entre els socialistes de bona fe. La crítica, però, va ser immediatament rebatuda pel propi president de la Generalitat, José Montilla, el secretari d'organització del partit, José Zaragoza, i el viceprimer secretari, Miquel Iceta, qui van entonar, a l'uníson, la coneguda cantarella que l'únic objectiu i aspiració que té el PSC a Madrid és dur els cafès al PSOE.
El posicionament en bloc del nucli dur del PSC va obligar Castells a plantejar el dubte de saber de quin costat es posarà la direcció de Nicaragua en el cas que mai esclati un conflicte entre els governs espanyols i català. El PSC farà valer els interessos de la ciutadania de Catalunya o bé optarà per aprofundir en la ‘via Cunillera' i riure totes les gràcies al socialisme espanyol?
Els interrogants de Castells, compartits pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, així com la sortida estel·lar del partit protagonitzada per Maragall, o els moviments del corrent obiolista Nou Cicle -que el 16 de novembre organitza la trobada de tardor de la Convenció pel Futur, en què es tracta el subjecte polític de Catalunya com a ‘nació'- apunten a què l'oasi que fa uns anys era el PSC -com ha passat amb el tant criticat oasi català- també s'està assecant.
