Més clar i contundent, impossible. L’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, afirma ara, i des de terres italianes, que va ser un “error” impulsar la reforma de l’Estatut de Catalunya sense modificar abans la Constitució espanyola i que l’esforç per reformar el text estatutari “ha estat tan complicat que no valia la pena”. Així ho afirma en una entrevista al diari italià Europa, el diari oficial del partit La Margarita [entrevista], en la qual fa autocrítica del llarg procés estatutari dut a terme a Catalunya. Maragall afirma que probablement la reforma de la Carta Magna era impossible, però “la de l’Estatut ha estat impossible”, ja que “està vigent”,  però “només de forma provisional pel recurs del Tribuna Constitucional”.  Tot seguit, es pregunta: “Vist amb la perspectiva d’avui, valia la pena tant esforç? 287 articles especificant les competències de Catalunya una per una i en cada camp, l’economia, la justícia...”. I Maragall respon de forma contundent: “No, jo crec ara que no valia la pena”. Maragall recorda que l’Estatut no és encara “del tot estable” i subratlla que “va ser aprovat a Catalunya, en el Parlament d’Espanya i en el Senat, amb moltes modificacions, i tot i així hi ha un recurs i passaran anys”.

La via que l’expresident creu que s’hauria d’haver seguit per evitar tantes dificultats en el llarg procés estatutari és el de la de reforma constitucional: “Potser hauria estat millor concentrar-se en canviar l’article 2 de la Constitució, que crea la figura de les autonomies però no les especifica” i que el que s’hauria d’haver fet és “afegir en l’article dos de la Constitució el nom de les 17 autonomies i especificar que 3 d’elles són nacionalitats històriques: Catalunya, Euskadi i Galícia”. És aquí quan Maragall rescata la seva idea del federalisme asimètric i fa una aferrissada defensa del que ell denomina Estat “federal diferencial”: “El federalisme espanyol denominava Espanya com una nació de nacions, però això no ho recull la Constitució i ho hauria de fer”. Per això, conclou que la reforma estatutària ha estat una forma “indirecta de resoldre aquest problema”, però assegura que “ha estat tan complicat que no valia la pena”.

Com era de preveure, els partits catalans han reaccionat a les declaracions de Maragall. El president de CiU, Artur Mas, creu que el problema no és “la manca de lleialtat” i la “tebior” amb la que els socialistes defensen l’augment de l’autogovern català, sinó que una vegada superats quasi tots els tràmits d’aprovació de l’Estatut, “els socialistes són els primers que intenten retallar el nivell d’autogovern de Catalunya” i que això està passant “amb el tripartit al govern i José Montilla de president de la Generalitat”.

Des del PSC, Joan Ferran ha assegurat que les declaracions de l’expresident són a títol personal i que no les comparteix, mentre que el republicà Joan Ridao ha assegurat que opina el mateix que Maragall. El qui no ha volgut referir-se, per ara, a les declaracions de Maragall és el president de la Generalitat, José Montilla.