"Zapatero és el principal culpable d'aquest immens desastre de l'Estatut". La frase, pronunciada el març del 2006 pel conseller de Governació Joan Carretero, perfectament podria sortir ara de la boca de l'expresident Pasqual Maragall. Després d'afirmar que no ha valgut la pena tot l'esforç esmerçat en la reforma estatutària, vistos els minsos resultats, ara explica en una entrevista a L'Avenç que es va sentir "personalment traït" per Zapatero un cop es va acabar el procés estatutari, en què el president espanyol va preferir pactar de sotamà amb CiU en comptes d'avançar cap a l'Espanya federal. És per aquest motiu que afirma: "El Zapatero federalista de Santillana ha deixat pas a un Zapatero felipista".
L'expresident de la Generalitat, condemnat a ser l'enemic del poble pel seu propi partit, no s'amaga que va arribar a definir José Luís Rodríguez Zapatero com "la gran esperança blanca" de Catalunya. Fent balanç del paper que ha jugat ZP, l'expresident afirma, sense embuts: "La situació actual és lamentable". A l'entrevista que L'Avenç publica al seu número de maig -disponible als quioscos a partir de dilluns-, Maragall retreu amargament a Zapatero que preferís pactar amb CiU en comptes d'aprofundir en l'intent de trobar una solució definitiva en l'encaix entre Catalunya i Espanya: "Tornem a allò de sempre, a la conllevancia: amb Catalunya, el que s'ha de fer és suportar-se. No voler-se convèncer mútuament, perquè això no serà mai possible. És un pas enrere respecte el federalisme". Maragall acusa Zapatero d'haver-se deixat endur per la ‘realpolitik', "que consistia no a formular el projecte històric de l'Espanya federal, sinó el de la conllevancia -que era el de Pujol i González".
Maragall desvela que l'ara president espanyol el va pressionar perquè desistís de presentar-se a la reelecció: "Durant la discussió de l'Estatut, Zapatero ja anava dient que no em presentés. En una entrevista a la Moncloa em va dir que preferia Montilla com a president. Jo m'enduia l'Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat".
Tot i la profunda crítica de l'expresident a Zapatero, Maragall també sembla reconfortat pensant: "El que [Zapatero] no sabia és que, mani qui mani a la Generalitat, s'haurà de barallar amb Madrid. Ja s'està veient. No oblidem que quan Manuela de Madre va defensar, de forma vibrant, en un comitè federal del PSOE molt mogut, que Catalunya era una nació l'impacte va ser fortíssim".
Al llarg de l'entrevista, Maragall continua acusant CiU de demanar una quota del 3% o superior als empresaris que executaven les obres públiques, així com també defensa que una reforma prèvia de la Constitució espanyola hauria facilitat el camí de l'Estatut del 30 de setembre.
