Barcelona ·
Podria afirmar-se sense por a equivocar-se que Zapatero és, ja, el president espanyol que més ha incomplert i ha enganyat als partits catalans amb el menor temps possible. Des del famós "apoyaré" de l'Estatut, passant pel pacte de la Moncloa Mas-ZP -Estatut per Generalitat- i el petit retard d'un any per tancar el tema del finançament, el ventall és immens, però per una estranya raó -serà el seu somriure?- els partits catalans continuen salvant-li els mobles.
El darrer exemple ha estat el debat del Congrés per fixar el topall de despesa de l'estat pel 2010, que serà un 5% major que la d'aquest any. Zapatero va haver de fer diversos jocs d'equilibris, especialment amb ICV i CiU -pactant amb els primers per després desdir-se'n per la petició dels segons- i va aconseguir tirar endavant la seva proposta. Novament, quan l'Estatut es desplega a pas de tortuga i el finançament porta un any de retard, els partits catalans han tingut l'opció de fer un front comú que obligaria a Zapatero a posar sobre la taula, no ja un bon finançament -l'Estatut "cepillado" és el que és- sinó com a mínim un sistema que compleixi amb el pactat.
Però ni així. Víctimes en un passat recent dels enganys de Zapatero, ICV i CiU van abstenir-se, inexplicablement, en la votació, que el PSOE va aconseguir aprovar només amb els vots a favor del seu grup, CC i UPN. BNG i NaBai també van abstenir-se, i ERC, PP, PNB i UPyD van votar en contra. Resultat final: 172 vots a favor, 159 en contra i 15 abstencions. Com sempre, el PSC va continuar votant el mateix que el germà gran, aquell germà amb qui deien que canviarien dràsticament les relacions si no hi havia finançament abans d'acabar l'any... 2008. I, finalment, ERC, que va votar en contra, és cert, acusava a CiU de deslleialtat. Si el que fa CiU és deslleial, com es pot qualificar l'actitud dels seus socis de govern en la votació? De moment, no hi ha resposta.
Finalment, doncs, els partits del govern tripartit van votar de diferent manera cadascú, i CiU -que per boca de Mas ja ha dit que no acceptarà la proposta de finançament del govern espanyol- va donar aire amb la seva abstenció al PSOE no se sap ben bé perquè. Quan finalitzi la legislatura, caldria veure com els partits catalans han estat capaços de ficar els peus a la galleda tantes vegades seguides, creient-se els pactes que feien amb Zapatero per després veure que no es complien i, a pesar de tot, continuant fent-li el joc. I els electors hauran de passar comptes.
