Marc Sanjaume ·
Els sistemes proporcionals de representació es distingeixen dels sistemes majoritaris perquè fomenten, poc o molt, el pluralisme de candidatures.
La raó és que, en el cas del sistema majoritari, tots els representants d'una circumscripció s'assignen a la candidatura que ha obtingut més vots i, per tant, els partits polítics opten, en aquests sistemes electorals, per formar candidatures conjuntes. A casa nostra, però, funcionem amb un sistema proporcional de llistes tancades que, malgrat que disposem de la competència per canviar-lo, és el que estableix la llei espanyola.
De tot això en parlava fa uns dies Joan Carretero a l'article "Patriotisme i dignitat" (Avui, 18/04/2009), que ha acabat significant la seva baixa com a militant d'ERC i que pot tenir conseqüències encara imprevisibles, una de les quals podria ser presentar una candidatura liderada per ell mateix a les properes eleccions al Parlament.
Un dels eixos en què es basa la seva argumentació és, resumint, la necessitat de regeneració democràtica, que passaria per "[...] Una llei electoral que obligui a una vinculació efectiva entre candidats i electors és, en aquest sentit, una prioritat inajornable". Resulta paradoxal, però, que els incentius derivats de la proporcionalitat del sistema electoral per formar una candidatura pròpia del col·lectiu Reagrupament siguin els mateixos que Carretero critica. S'entén "a l'article no s'especifica" que no s'ataca la proporcionalitat del sistema, sinó la seva naturalesa de llistes tancades, que anul·la tota possibilitat de votar transversalment entre partits amb llistes obertes.
Arribats a aquest punt convindria preguntar-nos si no és un error estratègic plantejar aquestes demandes sent membre d'un partit i provocar conseqüentment una escissió. Aquesta ruptura, suposant que es creés una organització independent i es presentés a les eleccions en solitari, seria la reedició d'una llista tancada que buscaria aconseguir uns quants diputats i fer valer les seves propostes polítiques. I, tenint en compte que la llei electoral no s'ha reformat mai, probablement encara hauria de presentar-se a moltes eleccions com qualsevol partit. s més, podria ser que, mantenint el sistema electoral actual, la millor manera d'aconseguir un rendiment efectiu i una transversalitat entre partits fos una única candidatura plural sobiranista. Aquesta darrera proposta és la que fa el mateix Carretero quan exposa el seu primer eix i defensa la necessitat de recuperar la declaració unilateral d'independència com un punt prioritari del programa polític del catalanisme.
Tot plegat, doncs, sembla que es mou entre dues estratègies molt allunyades que, curiosament, poden resultar d'una mateixa acció: escindir-se d'ERC. La primera consisteix a consolidar l'escissió creant un partit per presentar una candidatura en solitari sota el nom de Reagrupament "que probablement contradiria la necessitat de regeneració democràtica, atès que jugaria amb les mateixes regles electorals i fragmentaria el vot sobiranista". La segona consisteix a presentar una candidatura d'ampli espectre; s'entén que passaria per aglutinar el sobiranisme amb l'objectiu de declarar la secessió unilateral. Aquest "front patriòtic", tal com ja ha dit en Jordi Muñoz, només tindria sentit amb aquest objectiu. Sigui quin sigui el camí, sembla que aquí hi ha en joc molt més que el futur d'ERC; és clar que ens hi juguem una bona part de les aspiracions del dret de decidir del nostre poble.
