Barcelona · Possiblement a alguns els sonarà aquesta fotografia amb un rostre desfigurat pels cops. L'home en qüestió es diu Unai Romano, i és un dels prop de 20 alabesos que l'agost del 2001 van ser detinguts i incomunicats per la Guàrdia Civil per "col·laboració a banda armada". La immensa majoria van afirmar que havien declarat sota tortura, i Romano ha portat el seu cas a Estrasburg.

El judici, celebrat aquest dijous, ha finalitzat ràpidament per acord entre les parts.

L'operatiu de la Guàrdia Civil de fa vuit anys va estar marcada des del principi per l'ombra de la tortura. La cara deformada d'Unai Romano n'és la imatge més visible, però són molts els detinguts que expliquen que, durant la incomunicació, van patir infinitats de cops, insults, els van aplicar "la bossa", els amenaçaven en posar-los elèctrodes i agredir-los/les sexualment, etc. Com a exemple del que, segons el seu testimoni, va ocórrer aquells dies, és significativa una declaració de Romano recollida pel diari Gara:

"La meva situació és brutal, se m'està inflant el cap a una velocitat increïble i ja no veig res. El pensament em juga una mala passada i em crec allò de la meva mare. El cap m'està cremant i l'únic que vull és sortir d'allà. De cop ve un d'ells i veu que m'estic aixecant. Em diu que me n'assabentaré, em dóna una patada i aleshores em veu la cara. Calla i se'n va. Al cap  d'una estona em diu que m'estiri al llit [...] Em cremava el cap sencer, me'l palpava i estava exageradament inflat, em feien mal els ulls i sentia com si m'anés a explotar el cap. Allò de la meva mare em tenia histèric i vaig decidir autolesionar-me mossegant-me els canells"

Romano ha hagut de recórrer a Estrasburg perquè a l'Estat espanyol li han arxivat totes les denúncies que ha presentat per les suposades tortures. Anys després que el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg condemnés l'Estat espanyol per no haver investigat les possibles tortures a desenes d'independentistes catalans detinguts l'any 92 a instàncies del jutge Garzón, l'actitud del sistema judicial espanyol segueix igual. De la mateixa manera que la Llei Antiterrorista segueix vigent, permetent que una persona pugui passar cinc dies incomunicada, a mercè dels "elements". Llavors, quan un detingut afirma haver estat torturat, la'Brunete' i la classe política ja s'encarrega de dir que tot és una estratagema d'ETA. Però, si fos així, perquè no graven als detinguts durant tot el període en que estan detinguts? Tenen alguna cosa a amagar? Seria molt fàcil demostrar la falsedat d'aquestes denúncies, però en canvi, sospitosament, no es fa.

Tornant al cas, doncs, i després que una dotzena dels detinguts fossin acusats de "col·laboració a banda  armada", o alguns fins i tot d'accions de kale borroka, va començar una llarga espera en què es va intentar celebrar el judici fins a tres vegades. L'any 2006, el fiscal va decidir canviar la imputació per "pertinença a banda armada" i va demanar sis anys de presó per cadascun d'ells. Aquest dijous, finalment, al quart intent, ha començat i acabat el judici a l'Audiència Nacional. Els acusats -que han anat amb samarretes en què es llegia Stop tortura' i reproduïen fotografies amb les cares d'Unai Romano i Juan Carlos Subijana mostrant les seqüeles físiques d'aquells dies- i la fiscalia han arribat a un acord pel qual els joves acceptaven una pena de dos anys de presó.