El multitudinari acte de l’IESE va ser vist, des de Catalunya, com un claríssim gest de la classe econòmica catalana a favor de la gestió descentralitzada de l’aeroport del Prat. A Catalunya, tothom coneix la por escènica de l’empresariat català a l’hora de mullar-se públicament per qualsevol tema. Per tant, la reunió de tants noms propis, per si sola, ja oferia una lectura clara de la importància de la demanda aeroportuària. A Espanya, però, aquest missatge no es va entendre. L’aplec més o menys informal, més o menys acadèmic, de la flor i nata de l’empresariat català en una mateixa sala no els va dir res: “Però si no van arribar ni a clarificar en cap document quines eren les seves demandes!”, exclamen des de Madrid.
Doncs bé, el gran empresariat català ja ha fet públic quines són les seves demandes essencials envers el Prat. El Grup de Treball d'Infraestructures (GTI4), constituït per Foment del Treball, Cercle d'Economia, Cambra de Comerç i RACC, va exposar, dilluns, que el mínim comú denominador que resumeix les seves demandes és que sigui exclusivament la iniciativa privada la que s'encarregui de la gestió de la infraestructura aèria, obviant per complet el paper de la Generalitat. La proposta no ha agradat gens al Govern català, que veu com l'empresariat català no el té en compte per a res i prefereix anar a parlar directament amb els qui tenen el poder real per canviar les coses.
La multitud d'entitats i associacions empresarials que van recolzar l'acte de l'IESE veuen com, en el fons, la trobada va servir de ben poca cosa. Des del març, els empresaris porten moltes hores de vol anant a Madrid a negociar i tornant-ne amb les mans completament buides. Cada cop s'adonen més que les bones paraules de Zapatero no s'arriben a concretar mai -"no valen els enrocs ni donar allargs", avisen. És per tot això que el lobby GTI4 ha decidit tirar pel dret i presentar un document a la desesperada per tal que Madrid els faci un mínim de cas, ni que sigui a canvi de marginar el paper de les institucions catalanes.
El GTI4 pràcticament considera la Generalitat com una institució d'àmbit local que destorba més que no pas ajuda. Ja no la van voler al març i aquest cop també han decidit saltar-se-la. Ara, en època de rebaixes, el GTI4 espera que, si fa explícit aquest menyspreu, Zapatero ho digerirà millor i s'avindrà al pacte. Aquesta actitud, però, pot acabar generant l'efecte contrari al desitjat. Amb una proposta tant de mínims i trencant la unitat d'acció amb les forces polítiques davant de Madrid, els empresaris serveixen en safata al Govern espanyol la capacitat per desentendre's de qualsevol compromís.
L'únic dubte que quedarà per resoldre en tot aquest sainet, que condemna Catalunya a provincialització més absoluta, és saber a qui se li carrega el mort. Possiblement, fent bona la dita de dos jugaven i el tres va rebre, Zapetero i l'empresariat català se les empescaran per pintar la Generalitat com a culpable del desacord, desacreditant un cop més el paper de les institucions catalanes.
