Barcelona · Un enfisema pulmonar ha posat fi a la vida de l'incansable lluitador Miguel Nuñez. El militant comunista va passar la seva vida a lluitant per la justícia social i la llibertat, fet que li va comportar diverses condemnes a mort, empresonaments i tortures durant el franquisme. Després de la transició i d'una breu etapa en què fou diputat del PSUC, Nuñez va dedicar-se a la solidaritat internacionalista fundant ACSUR-Las Segovias i treballant activament a Nicaragua i a altres països de centre Amèrica. El passat mes de gener va deixar Madrid per passar els seus darrers temps a Barcelona.

 

  Amb només 15 anys, Nuñez (Madrid, 1920) ja es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades. Estudiava econòmiques quan va esclatar la Guerra Civil, es va afiliar al PCE i va lluitar al front formant part de la "quinta del biberó". Posteriorment, un cop finalitzada la guerra, va intentar reorganitzar les Joventuts Comunistes, el van detenir i el  van condemnar a mort per primera vegada. Els anys i les tortures a la presó d'Ocaña no van aconseguir que Nuñez deixés la seva militància. Va formar part de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya, va traslladar-se a França amb el PSUC, i al 1958 va tornar a ser detingut.   Un cop fora de la presó va continuar al PSUC, partit amb el qual va ser diputat entre el 1978 i el 1982. A diferència de molts polítics actuals que s'autoanomenen "d'esquerres", però, Nuñez va continuar de forma coherent amb la seva lluita, a través de la solidaritat internacionalista a centre Amèrica. Recentment va presentar a la presó de la Model la reedició de les seves memòries "La revolución y el deseo", del 2002. El darrer exemple, per si encara feia falta, del seu compromís social.