Amb el document "Avi, et treuré d'aquí!", de Montse Armengou i Ricard Belis, TV3 ens ha ofert un altre d'aquests documentals que donen contingut a la seva funció de televisió pública.
El passat recent dels catalans és un pou on encara s'amaguen molts fantasmes, com hem pogut anar comprovant precisament gràcies al conjunt de documentals que la televisió pública catalana ha sabut produir amb tant d'encert en els darrers anys, amb l'assessorament i la participació d'historiadors que fan una gran feina de recerca i divulgació del passat recent.
Un passat recent traumàtic, que per a moltes persones és una llosa feixuga que pesa damunt les seves vides. El pes de l'oblit ha deixat sense paraula moltes persones que necessitaven explicar-se. Per això la tasca que fan historiadors com la Queralt Solé és fonamental per donar a conèixer una realitat que les famílies han hagut de passar massa en silenci, com és la impossibilitat de recuperar i enterrar els parents morts o afusellats durant la guerra civil.
Avui, encara, el franquisme és una dictadura sense condemna pública i un fonament antidemocràtic del sistema polític espanyol"
Cal recordar que des de finals dels anys vuitanta la Generalitat va impulsar una tímida política de reparació per als expresos i represaliats del franquisme. Una política que es va acabar de madurar amb la Llei del Memorial Democràtic, pactada amb un ampli consens parlamentari. No pas sense debats i punts de vista diferents, però finalment amb consens. Ara bé, continuen havent-hi moltes foses sense obrir, milers de persones sense identificar, i milers de familiars que no han pogut localitzar els seus familiars morts.
Cal recordar també que l'Estat espanyol és l'únic estat de la UE que no ha dut a terme una política de persecució i reparació dels crims contra la humanitat comesos durant el segle XX. I no només això, sinó que les víctimes i els seus familiars continuen patint la indiferència, la negació i sovint la incomprensió de les institucions públiques espanyoles, fins i tot després d'haver aprovat una més que fallida Ley de Memoria Histórica el 2007.
Avui encara, el franquisme és una dictadura sense condemna pública (amb símbols, monuments i un dels mausoleus més gran del món —el Valle de los Caídos— intactes), un sistema criminal sense judici, una font de patiment sense reparació, i un persistent fonament antidemocràtic del sistema polític espanyol. Per això, el dolor del passat és la vergonya del present.
