La societat civil catalana no militant instal·lada amb els poderosos va fer un acte excepcional, per una vegada van arriscar uns mínims, i es van reunir a un local gens sospitós de ser seu de cap reivindicació, a l'IESE. Va ser positiu, la premsa catalana se'n va fer ressò, i fou ignorat per la premsa estatal. I, cal reconèixer-ho, no va ser pres seriosament pels poders fàctics de Madrid, que saben que tenen agafats els poderosos catalans, per impedir-los anar més enllà.
Hi ha qui creu que els propis organitzadors es van espantar de la repercussió a nivell nacional i dels suports dels mitjans de comunicació catalans. I alguns es van preguntar: "I ara què fem?" Però aviat es va veure que la sang no arribaria al riu. Es va fer una comissió que a parer dels empresaris i les entitats més compromeses de la societat civil no farien res que posés en perill l'statu quo de les relacions dels poderosos de Catalunya i l'stablisment de la capital de la metròpoli. D'aquesta comissió es marginà subtilment les entitats que podrien haver tingut un protagonisme reivindicatiu, i la direcció quedà a càrrec de Foment del Treball, la Cambra de Comerç, el RACC, i el Cercle d'Economia. I la comissió ha quedat congelada i ni es reuneix des de fa setmanes.

La decepció vers les entitats que havien d'impulsar la dinàmica de l'acte de l'IESE és evident. Hi ha, però, un consens general de govern, societat civil i els "poderosos" que l'aeroport de Barcelona ha de ser un eix fonamental pel futur del desenvolupament econòmic català. Però ningú no mou fitxa, i menys el govern de l'estat, que té unes eleccions generals el proper any.

L'acte de l'IESE i les seves repercussions estan congelades, tot i que podria ser que rebrotessin a les jornades empresarials que es celebraran el proper 31 de maig a Sitges, organitzades pel Cercle d'Economia.

Serà capaç la part de la societat civil involucrada amb els poderosos d'arriscar com mai ha fet?