Si d’alguna cosa ha servit la imputació del jove banyolí acusat de cremar unes fotografies dels reis espanyols, de moment, ha estat per palesar, una vegada més, el caràcter polític i a la vegada antidemocràtic de les accions dictades per l’Audiencia Nacional, esclava –ella també- de la Brunete mediàtica. Però també per revifar en bona part de la societat civil catalana aquell sentiment que tantes vegades, per pesat -i, val a dir-ho, infructuós-, es manté al calaix: el rebuig a una estructura d’Estat més pròpia dels temps medievals que de les societats del segle XXI. La injustícia intrínseca a la institució monàrquica, i ara la derivada dels excessos i vel.leïtats del jutge Grande-Marlaska, ha fet que en els darrers dies sigui cada vegada més les mostres de suport al jove encausat i de rebuig a la monarquia.
Primer va ser a la mateixa Girona, on 300 persones es van manifestar en aquest sentit i hi van cremar moltes més imatges dels reis. Molins, Vic, Tarragona, Sabadell o València van ser altres ciutats on hi va haver mostres de solidaritat. Aquestes han provingut inicialment de col.lectius i organitzacions de l’esquerra independentista, però la taca es va estenent i actors com Toni Albà –al pregó de les festes de Sant Pere de Torelló- i, més recentment, el diputat d’ERC Uriel Bertran, el professor Héctor López Bofill i el jurista Alfons López Tena han emès un escrit conjunt d’autoinculpació. La tasca de l’esquerra independentista, però, continua, i ja són unes 3.000 les persones que s’han solidaritzat a través del web impulsat per aquests col.lectius arran del cas.
Es preveu que en els propers dies, i a mesura que s’apropa el 12 d’octubre, Día de la Hispanidad, es vagin reproduint els actes i accions de rebuig a la monarquia. De moment, a Girona ja hi ha convocada una altra concentració, dissabte, i les diverses CUP explicaran el seu posicionament aquest dijous en roda de premsa a Barcelona. Un dels punts del manifest que hi presentaran, precisament, critica que els representants polítics dels catalans i catalanes hagin mostrat, fins ara, poca valentia i fermesa “davant la repressió de l’Estat”, s’hagin “amagat” o, fins i tot, “criminalitzat i col.laborat amb la maquinària repressora espanyola”.
