L'associació Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia -Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana 2007-, presenta dimarts una denúncia al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra el jutge de l'Audiència Nacional espanyola José María Vázquez Honrubia que va impedir que els dos primers acusats de cremar fotografies dels reis espanyols, Jaume Roura i Enric Stern, poguessin declarar en català. En aquesta mateixa línia, el vocal del CGPJ Alfons López Tena també ha proposat al ple de l'òrgan obrir un expedient disciplinari per "falta molt greu d'ignorancia inexcusable en el compliment dels seus deures judicials".
El centre de la polèmica va sorgir quan el magistrat va interrompre el torn d'última paraula de Roure i Stern i va assenyalar que "el seu advocat ha parlat en un castellà bo i vostè ho ha entès perfectament, i com entendrà no haig d'acceptar que em parli en català. Si anem a aquest punt, prefereixo que no digui res, si parla en català jo no l'entenc i la secretaria tampoc. El que està fent és obligar-nos a una cosa que no està permesa per la llei, i com jo sóc jutge no li permetré que és que parli català fora de la seva comunitat autònoma".
L'entitat considera que s'han vulnerat els drets lingüístics dels dos imputats i exposa en el seu escrit que el magistrat ha comès "una falta molt greu d'ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials", així com "una falta greu d'abús d'autoritat" i "una falta greu o lleu de consideració amb els ciutadans", motiu pel qual sol·licita l'obertura d'un expedient disciplinari contra el jutge per la seva conducta. Tot i això, els precedents jurídics sobre els quals es fonamenta la denúncia són bastant magres: després de més de 30 anys de democràcia, mai ha prosperat cap denúncia contra cap jutge per incompliment dels drets lingüístics dels imputats.
López Tena, per la seva banda, també pensa que el jutge també pot caure en responsabilitat penal per "prevaricació dolosa, imprudent o ignorant", i també en un delicte de discriminació, ja que ha vulnerat diferents articles de la Constitució; de la Declaració Universal dels Drets Humans i del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans. El vocal pensa que el jutge "ha robat a un acusat el dret més essencial que té després de la seva vida i la integritat física: la seva dignitat, ja que no se'l permet expressar-se en la llengua pròpia, sinó que se li obliga a expressar-se en la llengua de l'administració".
El cas Isanta, arxivat
A principis d'octubre, Juristes en Defensa de la Llengua ja va presentar una denúncia contra la magistrada del cas Isanta que va prohibir explícitament l'ús del català a un testimoni. Després de passar per la comissió disciplinària, la denúncia ha quedat arxivada en un calaix, motiu pel qual l'entitat ja ha presentat un recurs per la via administrativa. Si ara es torna a arxivar, l'entiat ja avisa que presentarà un nou recurs, aquest cop per la via del contenciós.
