"Es pot parlar català però el jutge no té l'obligació de posar-li traductor". Es pot dir més alt però no més clar. La fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Teresa Compte, avisa que l'actual sistema jurídic espanyol no té per què garantir els drets lingüístics de les persones a què jutja. Segons Compte, "hi ha un decalatge entre la legislació i els usos", fet que provoca la surrealista situació que "es pot parlar català però el jutge no té l'obligació de posar-li traductor". La defensa dels dos antimonàrquics condemnats per injúries al Rei, considerant vàlid l'anàlisi de Compte, apunta que els buits legislatius existents no tenen per què jugar en contra dels catalanoparlants.
Compte, referint-se al cas patit el 20 de novembre per Jaume Roura i Enric Stern -els dos primers joves condemnats per injúries greus a la Corona espanyola-, en declaracions a Catalunya Ràdio ha defensat els drets dels acusats a declarar en català però ha admès que hi ha un desajustament entre allò que marca la llei i la realitat judicial. Alhora, apunta una possible solució: "No crec que sigui un tema de voluntat recalcitrant coneixent, sobretot, el perfil d'aquest jutge [José María Vázquez Honrubia], sinó que potser a nivell informatiu coses que es podrien resoldre... i jo sóc molt partidària, en lloc de cops de llei amb qüestió diplomàtica prèvia, com seria un cos de traductors allà ja contractats a nivell de l'Audiència Nacional... s'haurien de resoldre. La llei no hi obliga però tampoc no ho prohibeix".
La defensa de Roura i Stern dóna per vàlid l'anàlisi de Compte, reconeixent que no hi ha cap llei que determini els drets lingüístics dels acusats. Tot i això, al·lega que el costum també és un dels pilars sobre els quals se sustenta el dret jurídic espanyol: si durant els 30 anys de democràcia els ciutadans han pogut disposar de traductors per tal d'expressar-se en la seva pròpia llengua, ara no hi ha motiu perquè aquest costum es revoqui.
Així mateix, l'article 10 de la Constitució espanyola estableix que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats s'han d'interpretar "de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya". En aquest sentit, en tant que Espanya ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que aquesta estableix que els Estats signants han de "garantir a l'acusat el dret d'expressar-se en la seva llengua regional o minoritària", l'advocat defensor, Benet Salellas, considera que hi ha prou corpus jurídic com per presentar un recurs que demani la nul·litat del judici.
