"No es preocupi, no ens el donaran" va respondre a Rac1 un President sorneguer a la pregunta - trampa del periodista, que havia qüestionat sobre el pacte fiscal. De fet, és evident que no ens donaran la fiscalitat, va pensar l'oient de l'emissora i va reblar encara: "Si han arribat fins aquí no recularan, perquè encara estan molt forts i tenen desenfundades les espases".
L'oient va comprendre, doncs, que la intenció del periodista era una altra. Volia calibrar el moment actual del missatge sobiranista.
Els "politòlegs" més sensibles ja han detectat aquests canvis. Han registrat "clandestinitat", "elogis" i "desglaços" significatius i sospitosos. Perquè és així: aprofitar el palau de Pedralbes per reunir el govern, o bé que els socialistes fagocitin, pels seus interessos, el pacte dels pressupostos o que finalment, la penúria obligui Mas-Colell a anar a la sopa per un plat calent, són símptomes flagrants per a aquests sismògrafs polítics. De res serveix que Mas asseguri que el full de ruta pactat amb ERC "es manté invariable".
Allò que l'oient "va detectar" va ser la soledat de Duran. L'endemà d'una caríssima posta en escena al Ritz amb il·lustres convidats del govern, del legislatiu, del judicial i de l'alta societat econòmica madrilenya per a plorar i insistir en què ens "escoltin" (citant el mateix Joan Maragall), ni el President ni Junqueras s'hi varen referir en les respectives entrevistes radiofòniques. Tanmateix, Duran havia argumentat, a cor que vols, que si ens escolten serem "l'ombra de la seva ombra" i ajornarem el referèndum.
La Generalitat ha comprès que, per a fer legal l'autodeterminació, ens cal l'ajuda internacional. I ja ha començat el 'bé, i a qui truquem primer?'"
La fastuositat del Ritz tenia tots els elements d'una rendició pactada. Tanta dansa del cigne davant un auditori inalterable en les seves conviccions, tenia més de fugida del naufragi i de començar a curar la ferida inevitable, que d'una trobada plenipotenciària. Duran no ha cregut mai en la bondat i la viabilitat de la consulta. Qualsevol inconvenient és un cingle per estimbar-se i s'avindria a un oferiment qualsevol.
Totes les travesses tenen, en aquests moments, pendent fer un most i recuperar les forces. Ens trobem aturats, és cert. Només és qüestió de revisar les aliances i remodelar les tàctiques. Però la cordada vol continuar. L'esquerra institucional es va eixorivint i ja ha entrat en la fase de dir "d'acord, i com ens ho farem?". La Generalitat també ha comprès que, per a fer legal l'autodeterminació, ens cal l'ajuda internacional i ja ha començat el "bé, i a qui truquem primer?". En realitat, i com diu el President, "el full de ruta pactat amb ERC es manté invariable".
