No en queden altres, de procediments.

Els civilitzats són molt variats. Alguns pactes s'han aconseguit fàcilment per la natura democràtica dels dirigents. Suècia (Noruega), Txecoslovàquia, Canadà (Quebec), l'actual Alemanya, Regne Unit (Escòcia) etc., conformen un grup ideal, el més democràtic de la història. Aquests països s'han subordinat al referèndum d'autodeterminació.

El segon grup dels civilitzats el configuren els països que s'independentitzen gràcies a la protecció d'un país hegemònic. És el cas de les repúbliques bàltiques (tutelades pels països escandinaus i els EEUU), de les repúbliques balcàniques (tutelades per Alemanya i els EEUU), etc. Aquestes nacions accedeixen a la independència per un pacte "forçat". Els benefactors generen unes "circumstàncies polítiques" que "fan viable" l'autodeterminació. Tothom en surt beneficiat.

Catalunya ha iniciat el procés civilitzat d'Escòcia. Però Espanya no s'hi avé a aquesta iniciativa. Aleshores, quin camí s'ha de seguir? Alguns proposen saltar a la revolució. I tot i que constaten la precarietat dels seus arguments, la formulen per reacció i per una certa utopia. Ho diuen també perquè, fora d'aquesta, pràcticament no en queden més, de vies.

I de fet, hem de constatar que efectivament, el procés ha fracassat. Però, ha fracassat rotundament! Perquè els Iceta i Duran (que aconsellen el replegament, l'espera i la negociació) tampoc no aconseguiran res de res: les alternatives electorals que portin a la feblesa i al desmembrament d'Espanya, no reeixiran.
Caldrà enfortir el govern amb el màxim d'unitat i mostrar la determinació social i parlamentària"
Aparentment, sembla que la Unió Europea i Europa han abandonat Catalunya, que Garcia-Margallo i Rajoy (amb un treball internacional immens) han guanyat la partida. La Comunitat insisteix que no pot intercedir en processos referents "a l'organització interna relacionada amb l'estructura constitucional dels estats de la unió" i Brussel·les només es vol pronunciar davant "situacions concretes".

Tanmateix, encara hi ha cartes vives i molts trumfos per jugar si es vol procedir com les repúbliques bàltiques. La Generalitat pot mantenir a l'aire les perspectives del 9 de novembre i desplegar una diplomàcia intensiva i diligent a la recerca de suport. El President no podrà iniciar cap procés unilateral que trenqui les regles del joc espanyol sense el consentiment manifest d'Alemanya.

Prèviament caldrà enfortir el govern amb el màxim d'unitat i mostrar la determinació social i parlamentària. No afluixar i mantenir la resolució i l'esperança és la millor presentació internacional. Per més que ho tinguem tot preparat, si Alemanya no ajuda, difícilment s'aconseguirà un referèndum d'autodeterminació vàlid i decisiu. Merkel n'és conscient i malgrat les demandes de Rajoy, mai s'ha pronunciat amb rotunditat sobre la qüestió.