Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 7 de de novembre del 2013 | 16:59
Opinió
Isidre Palmada
Professor

'Bye bye' terceres vies!

Les senyores Díez i Díaz han originat aquest 29 d'octubre un terratrèmol d'alta intensitat. Rosa Díez ex-socialista i líder de UPyD, ha presentat a votació, al congrés, una moció que subratlla que el subjecte amb dret de decidir és el poble espanyol en conjunt i no els "territoris" (entenent Catalunya).

Susana Díaz, presidenta d'Andalusia i representant dels cadells de baró a la direcció del PSOE, ha imposat l'acord del partit a la moció de Rosa Díez.

El gest de les senyores Díez i Díaz ha remogut les polítiques de l'estat respecte del debat independentista i ha posat en relleu la feblesa de la direcció del PSOE i del PSC. Enric Juliana en una crònica a La Vanguardia recollia aquesta doble derivada. També se n'ha fet ressò El Mundo: "Guerra insisteix a refundar el PSOE a Catalunya i Bono afirma que el PSOE guanyaria al PSC". La Razón en una editorial: "Susana Díaz va amenaçar Rubalcaba amb treure-li el seu suport si no votava contra el dret a decidir (dels catalans)"; també l'ABC i l'Ara recullen que: "Hi ha un clam en el PSOE perquè trenqui amb el PSC"; fins i tot el mateix Josep A. Duran i Lleida en la seva carta setmanal, 1 de novembre, considera que "seria un desastre per a Catalunya" que el PSOE trenqui amb el PSC.

Les corts com institució, no s'havien posicionat encara, sobre el procés independentista i la moció de Rosa Díez ha tingut la virtut d'agrupar als principals partits espanyols i a la majoria dels diputats al voltant del dret a decidir. Era allò que pretenia Josep A. Duran i Lleida el 16 d'octubre en el mateix lloc, quan solemnement va suplicar-li a Rajoy: "si no sou capaç, com a president del govern, de dirigir i encapçalar una resposta no tan sols de govern, sinó que agrupi els principals partits d'aquesta cambra i les institucions de l'estat, per a donar una resposta a aquesta situació política a Catalunya, que té un gran suport social, us trobareu amb una declaració d'independència que "alguns" aprovaran al parlament". Amb la iniciativa, Rosa Díez ha quantificat el rebuig de les corts al dret de decidir dels catalans i ha fet visible i previsible la gran oposició dels diputats a qualsevol petició d'una consulta del parlament. La possibilitat d'un acord sobre la sobirania dels catalans és nul: Duran ara ja ho sap.
A partir d'ara els Duran i Navarro són tan febles que, en la mesura que impulsin "ponts de diàleg", pervertiran el seu discurs"
La moció de Rosa Díez ha tingut una altra magnitud. La votació reforça el boicot de l'estat i Madrid autoritzat per aquestes majories parlamentaries, empeny una etapa més dura i vehement. Les polítiques de Rajoy aniran contra Mas i ERC i a potenciar Duran. El qual ara per ara, agraeix els manyacs, els necessita i no marca distàncies ni se'n desentén. En la carta setmanal, Duran comenta aquests mateixos esdeveniments, s'esforça en condescendir i veu l'escenari "una escletxa per al diàleg"

No obstant això, desprès d'aquesta votació, l'afany d'en Duran, de La Vanguardia i d'en Cuní per impulsar "la moderació" en contra d'una suposada "radicalitat", no té objectivament cap recorregut. Amb un Madrid posicionat no hi ha diàleg. Duran haurà de revisar la seva política o bé quedarà imbuïda dins l'estratègia de l'estat. Perquè, com diu Fèlix Martí en l'article clarivident La trampa de la moderació a Tribuna.cat, aquesta serveix només per a "presentar el dret a la independència com una extravagància radical" i jugar a la política unionista.

Rubalcaba aprofitant els suggeriments del PSC, volia presentar-se com el gran estadista modern. La seva reforma constitucional "de tipus federal" (?) no acceptava el dret de decidir dels catalans, però Rubalcaba els deixaria votar la seva, de proposta i els reconeixeria un "dret subordinat". En conseqüència, abans de la votació no s'oposava a la moció de Rosa Díez, però s'abstenia, complaent al PSC. Tanmateix, Susana Díaz va exigir i va aconseguir l'assentiment del PSOE a la tesi de UPyD. Un fet transcendental, subratllat per tothom. En aquesta qüestió, Rubalcaba i el PSC han quedat i queden en minoria dins el PSOE i amb ells, la "tercera via federal".

El terratrèmol de les senyores Díez i Díaz no permet cap clarobscur. El dret a decidir serà un dret arrabassat per la voluntat espanyola i no hi ha pactes, ni concessions racionals a cercar. Les senyores Díez i Díaz han separat definitivament les dues ribes. A partir d'ara els Duran i Navarro són tan febles que, en la mesura que impulsin "ponts de diàleg" i gaudeixin d'atenció dels mitjans espanyols, pervertiran el seu discurs i serviran només a la desunió dels catalans. Convé que tots els federals i confederals ho tinguin present, i tota la ciutadania.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Isidre Palmada
Isidre Palmada
Professor
Opinió · Política catalana
La giga enquesta
Opinió · Política catalana
El referèndum no enganya
Opinió · Política
Necessitem un De Gaulle
Opinió · Política catalana
L'hora PSC
Opinió · Política catalana
Confiança?
Opinió · Política catalana
Moció de confiança
Opinió · Política catalana
Declaració d'independència
Indica publicitat