
El procés polític de Catalunya cap a la independència no compta encara amb el suport dels països europeus ni de les institucions internacionals. Les seves declaracions es limiten a afirmar que les reivindicacions catalanes són qüestions de política interior de l'estat espanyol.
Poden pensar que el problema de Catalunya és molt menys important que els desafiaments polítics, econòmics i socials que afecten Europa, les violències creixents del fanatisme islàmic o els nous imperialismes de Rússia i Xina. No creuen convenient un altre procés de desestabilització a l'interior de la Unió Europea.
Probablement es podria suscitar una gran simpatia per la creació d'un estat català si, en lloc de la defensa del caràcter just, raonable, pacífic i democràtic de l'aspiració de Catalunya, s'expliquessin les valuoses contribucions que el nou estat pot fer a Europa i a la comunitat internacional universal.
En lloc de demanar ajuda per resoldre les impertinents relacions entre Catalunya i Espanya és millor expressar la voluntat de la societat catalana d'esdevenir un actor amb plena responsabilitat per ajudar Europa i el món a resoldre crisis i desafiaments. El moviment independentista hauria de ser percebut com una nova força capaç de fer progressar la qualitat de vida a Catalunya i, a la vegada, consolidar els valors europeus i la construcció d'estructures globals de solidaritat, pau i respecte a la diversitat humana.
S'han d'eliminar progressivament les rutines imperialistes i neocolonials"
Des de Catalunya s'han d'explicitar millor les propostes per fer avançar la Unió Europea més enllà de l'actual coordinació d'interessos estatals i de la docilitat als poders econòmics; s'ha d'aconseguir un model de seguretat al servei de la protecció de les llibertats i drets fonamentals; s'ha de fer una transició generalitzada cap a recursos energètics no contaminants; s'han de consensuar mesures fiscals per garantir els estats del benestar; s'han d'articular pràctiques eficients de cooperació internacional.
En l'àmbit global s'han d'eliminar progressivament les rutines imperialistes i neocolonials; s'han de protegir llengües i cultures però desacreditar les pràctiques tradicionals incompatibles amb el respecte als drets humans; s'han de resoldre els conflictes amb mètodes no violents i amb el recurs a mediacions i tribunals internacionals. Tots aquests objectius haurien de formar part de l'argumentació a favor de la independència de Catalunya.