El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ha lliurat l'informe compromès amb el President, corresponent al mes de juliol. És una ponència extensa, profunda i ben travada intel·lectualment. Descriu d'una tirada i amb una coherència aguda, la ruta més lògica i democràtica per un país que es sent nació.
Efectivament, allò que més ha sorprès d'aquesta resolució és que posa en relleu l'essencial i comenta amb rigor els accidents, alguns molt importants, que van subordinats al nucli fonamental. Es aclaridor que sigui així. Perquè algunes posicions de partits i personatges (PSC i Unió, entre altres) s'enlluernen per les dificultats i acaben alterant l'ordre de prioritats. El dictamen rebla el subjecte de l'estudi, el qual és el "nosaltres", la nació. I reté que la nació és lliure i sobirana.
Al llarg de l'exposició la nació emergeix i no s'atura a cap dificultat. De manera que l'informe esdevé un full de ruta, un programa d'accions que aborda els paranys i els sorteja. En aquest sentit el futur esdevé previsible. Un escenari i un altre es succeeixen matemàticament i s'encadenen fins una sortida final. Una sortida sempre democràtica i fonamentada en el "nosaltres decidim". La nació en aquest trajecte serva la seva sobirania i la seva llibertat. De manera que la independència, la sobirania més plena, apareix d'una manera natural, com cera en un llum i sense sorprendre.
En l'informe es constata que volem i estem a punt. Tot depèn d'excel·lir l'escull de l'estat, que no és petit. De fet, la seva reacció primària ha estat el menysteniment i el recordar que tot està a punt d'execució judicial. El dictamen no s'arronsa i encadena els esdeveniments en funció de la gravetat de la contraprestació. Però l'estat tampoc, s'arronsa. El xoc de trens pren velocitat i empenta. De fet, quan més concreció hi hagi, més sòlid es farà el desassossec de l'enfrontament. Segurament imperarà el seny. Però no serà fins un final d'infern.
La nació és lliure i sobirana, no al final del procés, ho és des del començament"
L'informe del CATN és obert a suggeriments i en contra del que tothom pressuposa, l'estat podria jugar una carta intel·ligent i acceptar que els catalans decidim. És una possibilitat teòrica, molt poc plausible. No hi ha res que ho indiqui. Fins i tot el famós document de Granada del PSOE anava en direcció contrària. No obstant això el President espera una resposta. No seria d'estranyar que Rajoy aprofités alguna de les compareixences de l'agost per a dir-hi quelcom, més que el setembre, en plena efervescència nacional.
Alguns han vist com un tràmit la carta del President Català al President Espanyol. No és una simple formalitat. La ratificació explicita a no deixar decidir als catalans no és irrellevant. Equival de fet, a una declaració de guerra, perquè aborda l'essencial. I de la mateixa manera que l'Estat ha suspès, per mitjà del Tribunal Constitucional, la declaració de sobirania aprovada pel Parlament el gener 2013, la Generalitat hauria de poder respondre en proporció, a aquella resolució.
La nació és lliure i sobirana, no al final del procés, ho és des del començament. L'informe del CATN marca una ruta. Una ruta amb una tonada. I la cançó s'ha de xiular des dels primers compassos. La llei sempre els empararà, ara i més endavant. La seva llei es sosté en els acords internacionals. Si no hem teixit un reforç solidari més enllà de les nostres fronteres, a partir del qual puguem contestar les vel·leïtats dels espanyols, sempre ens tindran a la seva mercè. Aquest teixit internacional ha de reforçar-nos jurídicament, perquè l'autoritat moral ja la tenim.
