Tots els referèndums són consultius (no vinculants) segons la normativa espanyola, la qual permet que es consultin "decisions polítiques d'especial transcendència". Mas s'acull a aquestes bases per exigir el plàcet del govern Rajoy. El President té un mandat explícit dels ciutadans i els compromisos electorals són lleis democràtiques.

En aquest horitzó, la resposta de Rajoy a Barcelona aquest 25 de gener, és unilateral. Argumenta que no té espai jurídic per a permetre aquesta consulta. Però no hi ha res d'il·legal. Res es pressuposa, en el consultar. Tot dependrà del veredicte, del resultat. L'argument de Rajoy pressent aquest resultat i en funció d'aquesta presumpció, dictamina que no hi ha espai constitucional per a l'autorització de la consulta. Tanmateix, dictaminar abans de la sentència és un prejudici arbitrari, molt discutible, fins i tot internacionalment.

La Unió Europea (UE) pretén no tenir pensament propi sobre el tema català. La UE només en pot dir que és "un afer intern d'Espanya" i que no pot opinar. No obstant això, el tractat de Maastricht, que en el 1992 va substituir l'antiga Comunitat Europea (CE) per la UE, defineix el concepte de ciutadania europea i en els 54 articles de "la carta dels drets fonamentals" parla dels drets i les llibertats dels ciutadans, de la igualtat i solidaritat de les persones, de la justícia i de les tuteles democràtiques per a tots els ciutadans de la UE.
Obama ja va recordar a Rajoy que aquest és un afer europeu, d'Europa"
Els catalans, que són ciutadans europeus, varen exercir el vot democràtic i varen ordenar als seus representants el mandat de fer una consulta. Els programes electorals són d'imperatiu compliment democràtic, sobretot quan són explícits. Rajoy pretén reduir aquest mandat a un tema de tribunals. Tanmateix, no és un assumpte jurídic i el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) s'ha cansat de recordar-ho. Aquest mandat és una qüestió de voluntat i té una alta transcendència política.

Les dues posicions obren un litigi de legitimitats. La consulta se situa en un punt fronterer entre el dret ciutadà i la llei, entre "allò que hauria de ser" i "allò que permet la legislació". La UE pretén que aquestes posicions es parlin, que solucionin les seves diferències entre elles, que sigui "un afer intern d'Espanya". Tanmateix, les dues parts no s'han parlat i es practica una política autista, impossible de conduir democràticament: van al xoc de trens.

La UE no pot desentendre's d'una discussió que afecta a les persones i a les institucions dins del seu territori. És veritat que la UE es troba entre dues aigües. D'una part, la legislació i els tractats que afecten a la independència i a la sobirania dels estats. Però d'una altra part, hi ha els ciutadans que han expressat democràticament la seva voluntat de fer una consulta democràtica. Aquests també són afectats i els tractats i les institucions europees els emparen.

Fins avui la UE no ha resolt res de res, fent-se la dormida. De manera que la UE s'haurà de despertar, comprometre's i arbitrar. Oportunament, Barack Obama ja va recordar a Rajoy que aquest és un afer europeu, d'Europa.