Catalunya està vivint un moment històric de canvi, de redefinició de la seva pròpia manera de ser al món i aquesta setmana hem superat amb molta dignitat un pas decisiu: ens hem demostrat a nosaltres mateixos i hem mostrat al món el nostre camí imparable cap a la independència. Hem establert amb la pregunta i la data de la consulta el primer pas cap a l'exercici del dret inalienable dels pobles a l'autodeterminació.

Han estat la majoria dels nostres polítics que han donat una lliçó d'esperança a tots els ciutadans sabent estar al seu lloc, havent aconseguit posar-se d'acord per fer possible allò que el poble en la seva majoria els estava demanant. Crec que tant la societat civil, representada en primer lloc per l'ANC i totes les altres organitzacions que han estat acompanyant quan no liderant el procés, com la classe política se sent més unida des de dijous. La causa comuna ho és de debò. Ara cal reforçar tot allò que ens uneix i minimitzar allò que ens separa. El President Mas, discret i eficient, ha fet honor al seu compromís de liderar el procés i se n'ha sortit amb bona nota, amb una posició digna i valenta que l'honora i el fa mereixedor d'una àmplia confiança.
Cal que totes aquelles posicions que no han estat valentes fins ara, ho siguin, perquè tots volem el mateix país"
Penso tot això mentre es desenvolupa el simposi Espanya contra Catalunya, que ha generat una polèmica estèril, però que ha estat presidit per la seriositat i el rigor científic. És aquí on sento la importància del pes de la història, de com sovint ens oblidem que els grans fets no són els que han estat més decisius. Es diu sovint que la història l'escriuen els vencedors, però l' historiador alemany Reinhart Koselleck ens va ben ensenyar que la història d'aquells que no tenen veu és la que ens mostra l'evolució dels pobles.

I em ve al cap una pregunta. Com jutjarà la història tots aquells partits que s'han desmarcat d'aquest procés? D'aquells que s'alimenten de vots dels catalans per anar en contra dels interessos del seu poble? Com jutjarà la història les declaracions i excuses 'de curta volada' de qui exhibeix una dependència i un seguidisme mesell envers interessos forans? Com jutjarà la història aquells que s'autoanomenen demòcrates però que no treballen per tal que la ciutadania s'expressi?

Cal que totes aquelles posicions que no han estat valentes fins ara, ho siguin, que s'incorporin a aquest procés que només es guanyarà des de la unitat, no perquè tots vulguem un país del mateix color, sinó perquè tots volem el mateix país. I així ho hem de fer veure al món.