Els catalans poden forçar que Madrid els reconegui el dret de decidir? El Consell Assessor per la Transició Nacional ho suggeria i pensava que Madrid tindria alguna "voluntat política".
De fet, seguint les recomanacions del CATN, aquest 4 de desembre, 87 diputats del parlament sol·licitaran a l'estat que els transfereixi o els delegui les facultats de consultar, via article 105.2.
Les amonestacions d'Oriol Junqueras fetes en el parlament europeu, el 13 de novembre varen provocar un terratrèmol. Però el "Nosaltres (els catalans) podem, ho hem demostrat" advertien a Madrid que els catalans volem fer una consulta amb legitimitat, no desnaturalitzada. Sense el reconeixement del dret a decidir per part de l'estat la consulta perd i molt, manca de tota legalitat. De manera que Junqueras ensenyava les dents: si l'exercim, el nostre poder "tindrà impacte" a l'economia europea.
Les declaracions de Junqueres eren unes declaracions sorprenents. Ningú ho havia plantejat d'aquesta manera. Però incidien en l'aspecte més essencial. Si la consulta és legal, adquireix el rang de referèndum, com a Escòcia. Convé doncs, aquest plàcet. I Junqueras s'avançava a la petició del plàcet jurídic que faran els 87 diputats del parlament, aquest 4 de desembre a Madrid.
Tot i aquesta iniciativa, el quadre actual no pronostica res de bo. De manera que els 87 diputats es conformaran en demostrar que ho han intentat i això serà tot. Quedarà doncs, la pregunta: Com forçar Madrid i que ens reconegui el dret de decidir? Cap de les iniciatives endegades fins avui ho aconseguiran. El PSC s'ha rendit i ha baixat de l'autobús ("la consulta és un nyap" va dir Navarro) i alguns ja anuncien la desfeta d'en Mas. Per més voltes que s'hi doni, el laberint de la consulta no té sortida, diuen.
Els partits catalans poden vincular-se ells mateixos al resultat de la consulta i convertir-la en un referèndum"
Madrid viu una satisfacció continguda. Es delecten d'ells mateixos, d'haver apostat per la fermesa. Reviuen un nou Ibarretxe i pràcticament, sense fer res de res. Envien la legislació per a la reflexió dels més desperts i es serveixen un cafè, copa i puro. Deixen als catalans el moure fitxa i de reüll, sorneguers, gaudeixen de l'estupor i la confusió que susciten.
A Barcelona res és segur. El Parlament i la Generalitat donen voltes i més voltes i totes les qüestions desemboquen en un embolic, la pregunta, el dia, la fórmula peticionària a les corts, etc. De manera que aquest dissabte 23 a Seva, Osona, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha sol·licitat determinació i unitat. Perquè amb el dubte, els partits no forçaran res de res, ni Madrid es mourà de la seva posició.
Segurament no hi haurà referèndum, solament una consulta consultiva, sense efectes jurídics. Hauríem de posar-nos d'acord en aquesta qüestió. I dir-nos les coses amb claredat. Perquè aleshores, fins i tot Ciutadans i en Francesc de Carreras hi participarien. De fet, si ningú reconeix oficialment el resultat de la consulta, aquesta no tindrà cap transcendència, ni vincularà ningú i serà únicament una "enquesta". De manera que si diem les coses amb claredat, segurament podrem aconseguir un consens amplíssim.
En aquest escenari, allò que podran realment fer els partits catalans és exercir el poder. Poden vincular-se ells mateixos al resultat i convertir aquesta consulta en un referèndum. Els partits, en un jurament solemne davant el món i amb tots els sectors socials, econòmics, culturals, etc., que vulguin adherir-s'hi, poden acordar que amb els resultats a la mà, s'hi vincularan, convocaran eleccions plebiscitàries i declararan unilateralment la independència.