Moltes enquestes s'equivoquen. És una constatació. Fixem-nos només en els baròmetres previs a les eleccions al Parlament del 2012.
Quinze dies abans, tothom atorgava a CiU uns diputats que no varen aparèixer i el President es va quedar amb una minoria més exigua de la que tenia. De manera que hem de ser prudents.
Tanmateix les enquestes són necessàries. Copsen tendències socials sobre qüestions polítiques importants. L'última del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat qüestiona sobre les mateixes preguntes de la consulta i sobre les eleccions autonòmiques.
La consulta és vol fer. Tothom hi participaria (89%) i pràcticament ho té decidit (90%). De manera que entre els votants, la independència guanyaria (53%). Es donen totes les condicions que s'havien exigit en especulacions teòriques sobre la consulta. Això és, una participació i un resultat clar i suficient.
Tant si marxem com si ens quedem, haurem decidit. La història ho anotarà"
Segons el mateix estudi, unes eleccions (plebiscitàries?) mantindrien la força. Tres elements a destacar. CiU obtindria uns 35-36 diputats i ERC 34-35 (una majoria de 69-71 escons, escassa per les grans decisions). Segonament, l'electorat de ICV es divideix clarament a favor i en contra de la independència. I tal com estan les coses, aquesta coalició no tindrà prou "arguments" per allistar-se a cap bàndol. Finalment, el gran protagonisme de la CUP hi posa incertesa al procés. Perquè, sense cap experiència en el poder supramunicipal, ningú no pot preveure el seu comportament.
S'acabarà el setembre i tindrem la convocatòria oficial de la consulta. També el seu recurs i la seva impugnació. De manera que es prepara un octubre enfervorit. Sobretot si ha guanyat la independència d'Escòcia. Això serà tot. Tota la foto. El procés barrat i una expectativa molt gran. No hi ha res més, pensat o treballat.
Molts s'han enrolat a les plebiscitàries. Perquè és un pas legal. Però si tenim en compte les tendències del CEO, no són cap eixida. Ens trobarem allí mateix on som ara. Farem temps. El calendari no soluciona res de res. Tard o d'hora haurem d'exercir de nació sobirana i imposar la nostra llei. Per a fer què?
Allò que està madur, genera el màxim consens i tanca les boques dels contraris és la consulta. Ho diu el CEO i ho confirma la quotidianitat. El setembre una gernació haurà sortit al carrer per exigir-la. De manera que hi haurà tots els elements a favor i tots els ressorts judicials en contra. Europa i el món estaran expectants.
Serà, doncs, el moment idoni per exercir la sobirania i sotmetre'ns a la democràcia. Un triple salt de futur, sense xarxa i de responsabilitat. Tant si marxem com si ens quedem, haurem decidit. La història ho anotarà.