Ara, sembla que ningú se'n recorda que l'aposta del 9N era un joc perillosíssim, una ruleta russa de vida o mort. Rememorar el patiment fins als últims moments, durant la jornada del 9N, seria una bona gimnàstica.
La "diada" podia sortir malament i aquesta possibilitat, ben tangible, ens hauria fet un mal irreparable. Mentre no es varen saber els resultats es vivia a flor de pell la tensió i l'angúnia. L'abraçada de David Fernandez i Artur Mas a la nit del 9N va ser il·lustrativa d'aquesta tensió. Després dels resultats, ni el PP ni el PSOE han variat cap política i continuen hieràtics i majestuosos.
Hi ha alguna lliçó en el 9N? Moltes conclusions es podran manllevar respecte dels resultats, del comportament de la gent, dels voluntaris, de l'organització de la diada, etc. Tanmateix la lliçó que més ens interessa és la que orienta al futur immediat: El 9N, tanca alguna cosa? I, què obre?
El 9N ha confirmat el cisma polític i mental entre els espanyols i els catalans: Els primers mai deixaran decidir. Convindria que en prenguessin nota els partits catalans que ho esperen. Els silencis i les reformes constitucionals del PSOE o de Podem, com sempre, es llegeixen diferent a Espanya o a Catalunya. De manera que el procés iniciat i conclòs en el 9N tanca definitivament la via quebequesa o escocesa.
Què obre? Deien que si la gent s'implicava en l'organització de Joana Ortega i hi participava, el 9N seria un èxit. Les dues condicions s'han produït i l'experiència del 9N mostra el mètode que, d'ara endavant, s'hauria de practicar.
Es troba a faltar un govern que no li faci por declarar-se independentista"
Fins avui, l'ANC ha impulsat la sintonia entre els partits i la gent. Cosa que ha estat clau en el procés. L'ANC en el 9N, per primera vegada, va ampliar aquesta sintonia a la Generalitat i la gent i les institucions anaven de bracet per consolidar un procés a-legal. I quin èxit! Per què doncs, no practicar-ho per calçar les estructures d'estat i per posar les bases d'una DUI definitiva?
El 9N mostra més coses: 1) La confusió dels partits que no saben quina candidatura proposar als electors. 2) L'escassetat d'unes estructures d'estat que possibilitin el poder quan es necessiti exercir-lo al marge i en contra d'Espanya. 3) Manca una política que estovi la DUI a escala internacional. 4) Es troba a faltar un govern que no li faci por declarar-se independentista. Tot plegat, això no depèn de la gent, sinó de les institucions.
La independència és el repte més exigent que mai haurem d'abatre i no l'hauríem d'afrontar amb un Parlament més fragmentat que l'actual. Queda un any per les eleccions generals, Madrid ja està nerviós i convé que siguin Las Cortes qui es recomponguin.
El millor seria que el President provoqués una crisi de govern. En formés un de nou, amb tots els partits, i emprengués un procés pre-electoral d'uns mesos, on es tractaria d'impulsar el mètode del 9N: El govern dissenyaria i prepararia les estructures d'estat i l'ANC el seguiria i ho afermaria, ratllant la a-legalitat, com en el 9N.
Amb aquest govern transversal i provisional, ¿són necessàries les eleccions?