Ser "ciutadà del món" obre una nova legalitat. Aquella on els homes s'agermanen al marge de les constitucions regionals. De fet, totes recullen els drets humans. Però a vegades són un escut contra la lliure expressió i la lliure voluntat democràtica. Reivindicar la ciutadania universal, com fa Mayor, ens obre a la llibertat, a la fraternitat i a la igualtat, sense matisacions. És la legalitat de l'origen, es beu de les deus, directament. 

Freud, Marx, Nietzsche són els "filòsofs de la sospita". Revelen les relacions ocultes, de poder, que s'amaguen darrera de la "racionalitat", de qualsevol raó. De fet, totes les religions i mites són lògics. Tots manifesten una coherència interna sorprenent. Amb la polèmica sobre la fe i la raó la religió va aclarir l'origen dels fonaments, la base necessària on fonamentar la lògica. Aclarits els pressupostos de fe, tot flueix com cera en un llum. Darrera la racionalitat legal hi ha una base de poder que s'apodera de la llibertat, la fraternitat i la igualtat --sense matisos-- i les amaneix.

Davant el cul-de-sac de l'estatut i la brama de la ciutadania que volia decidir, el President Mas va convocar eleccions i va prioritzar la consulta en el programa. Allò que faran els escocesos, també ho volem fer, els catalans. Qui s'hi pot oposar, a la lliure expressió i a la lliure voluntat democràtica? els europeus i els occidentals de convicció ho han de veure bé, com ho veuen pels escocesos. Aquesta fou i és la tesi del President.
Allò que faran els escocesos és un referèndum, amb repercussions polítiques i jurídiques. El que farem nosaltres no ho serà, si no ho gestionem"
Diguem-ho clar, allò que faran els escocesos és un referèndum, amb repercussions polítiques i jurídiques. El que farem nosaltres no ho serà, si no ho gestionem. J. A. Duran i Lleida, d'Unió i A. Balmón, del PSC, ja se'n riuen de la "nostra" consulta. No els manca raó. Dins l'estremíssim marge entre l'oposició política i judicial de l'estat, la nostra consulta podria ser el que A. Balmón anunciava al diari "el mundo": "un placebo", un simulacre de consulta. Tanmateix dues raons els contradiuen:

Primera, Duran es dol de les enquestes. Però la causa de la davallada és ell mateix. CiU perd davant l'independentisme perquè l'autodeterminació ella sola, no té força. La legalitat universal i originària dels "ciutadans del món" a casa nostra es vista per Duran i Balmón amb prismes legalistes, subordinats a la lògica constitucional i interpretativa de Madrid. Des de la manifestació del 10 de juliol 2010, els catalans ens hem posicionat contra aquesta raó i si som una nació, aleshores volem decidir. Duran i Balmón farien bé d'aprofundir-hi, ajudar a eixamplar el nombre dels qui volen exercir el dret fonamental i impulsar un recompte neutre, escèptic i democràtic.
Si no fan de la "nostra" consulta un referèndum, Duran i Balmón solidificaran la seva por"
Segona, Duran es dol i no fa res per impulsar l'autodeterminació que figura en el seu programa. Els escocesos faran un referèndum. No solament tindran el dret de comptar-se, també exerciran segons el resultat i l'autodeterminació prendrà tota la seva dimensió. La "nostra" consulta no podrà, si no ho gestionem. La lògica d'Espanya no és la de Gran Bretanya. Però no cal. Mayor Zaragoza ens ho recorda. Duran i Balmón farien bé en treballar per aconseguir un staff internacional favorable que decidís vetllar el procés referendari (el nombre i la participació). Si no fan de la "nostra" consulta un referèndum, Duran i Balmón solidificaran la seva por.