Ja ha estat donat el tret de sortida de la commemoració del tricentenari de 1714. Tots els pobles commemoren els fets que han significat un canvi substancial en la pròpia història.
Els catalans, els fets objecte de la commemoració no voldríem haver-los viscut mai i, a més, ens ha costat tres-cents anys d'opressió i de viure sota la tutela d'un estat només interessat a fer de sangonera, sotmesos a un poder que només ens vol per allò que li convé.
Ho sabem de fa segles, però cada vegada es fa més evident que en l'imaginari del govern d'Espanya, Catalunya hi és i hi ha estat marginal. Mai no s'ha fet cap esforç des de Madrid per acollir les diverses cultures que conformen aquest invent forçat que és Espanya, el qual s'ha mantingut a base de crear enemistats entre uns pobles i altres, per poder així crear moltes desigualtats i injustícies entre el mal anomenat centre i la perifèria. Ja aquesta concepció és prou reveladora.
L'estratègia ha estat la de sufocar qualsevol intent de fer notar la pròpia idiosincràsia. El govern d'esperit centralista ha anat alimentant un discurs d'odi envers la diferència que, per força, té un límit. I ben segur que aquest límit està arribant.
Després de tres-cents anys de tenir els fets en contra, som amb tota la fermesa per poder continuar essent en el futur"
La commemoració del tricentenari dels fets de 1714 es presenta com una oportunitat , no sols per conèixer millor la nostra història passada, allò que érem. Una història, la nostra, que sovint ens ha estat manllevada o disfressada per un discurs oficialista interessat, amb funció ideologitzadora, que no ens ha permès d'analitzar d'on venim.
Conèixer bé el nostre passat ha ajudar-nos a entendre millor qui som per poder reinterpretar la nostra realitat actual. D'aquesta manera, estarem en una situació millor per pensar el nostre futur com a poble lliure, tot creant un imaginari propi, que no vagi a remolc dels interessos de cap oligarquia, com ha estat una constant en la nostra història.
Lluny d'operacions de propaganda, de discursos o autocomplaents o planyívols, ens cal aprofitar aquesta oportunitat per conèixer i aprofundir en el nostre passat des d'una perspectiva d'anàlisi seriosa, que arribi a tots els estaments de la nostra societat. Ens cal fugir de la temptació de maniqueismes que, de tan simplificadors, no són útils a ningú.
No podem desaprofitar, com a poble, cap oportunitat. I la que ens brinda el tricentenari és important i qui sap si decisiva, si la sabem enfocar bé. Pensem només que, després de tres-cents anys de tenir els fets en contra, som amb tota la fermesa per poder continuar essent en el futur.
