La humorada va començar amb el primer teòric de la unitat d'Espanya, el Conde Duque de Olivares, el que va incitar a Felipe IV a envair Catalunya i Portugal per tal de reduir-los a les lleis de Castella.  Portugal no és Espanya perquè el seu exèrcit va perdre les batalles d'Elvas, Ameixal, Villa Viçosa i Castel Rodrigo. El País Valencià i Catalunya "pertanyen" a Espanya perquè els nostres exèrcits van perdre les batalles d'Almansa i Barcelona. Perquè la força militar és el fonament d'Espanya, els estrats profunds de la ment del pare de la Constitució espanyola li van fer acabar el seu relat d'humor macabre amb els bombardejos de l'aviació de Mussolini sobre Barcelona. El general Franco va tornar a abolir la Generalitat tant bon punt les seves tropes van ocupar una part del nostre territori.
L'amarga experiència de la guerra i la derrota van portar els alemanys a capgirar tota la ideologia de la seva unitat
Bismark va unificar Alemanya a les ordres de la monarquia prussiana. Els Kaisers va inocular l'autoritarisme, el militarisme i l'expansionisme a la idea de la unitat d'Alemanya. Aquesta ideologia va portar tres catastròfiques guerres europees entre 1870 i 1940. L'any 1918 la República de Weimar va ser incapaç de modificar la concepció prussiana de fons. La permanència d'aquesta mentalitat va permetre l'accés de Hitler al poder. L'amarga experiència de la guerra i la derrota van portar els alemanys a capgirar tota la ideologia de la seva unitat. No només van fer de cap i de nou totes les estructures de l'Estat, des de l'exèrcit als mitjans de comunicació públics, per evitar la concentració de poder en la cúpula d'un Estat unitari. Sobretot van revisar la història, la literatura i tota la cultura anterior, perquè són les que havien conformat la concepció prussiana de la unitat alemanya. Els dos partits més perseguits per Bismark, el partit socialdemòcrata i el Zentrum catòlic, van esdevenir hegemònics en la nova República Federal.

La broma del Sr. Peces Barba és conseqüència de la no revisió de la concepció borbònica i franquista de la unitat d'Espanya a la mort del general Franco. Una concepció republicana de la història d'Espanya va ser exclosa. Manuel Azaña l'havia exposada en la defensa de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932. Acabada la II Guerra Mundial una comissió mixta d'historiadors francesos i alemanys van revisar els llibres d'història de cada país per eliminar les interpretacions que havien portat a les més cruels guerres de tots els temps. En canvi a Espanya s'han mantingut les "Reales Academias" i mai no s'ha constituït una comissió oficial mixta entre historiadors espanyols i catalans per revisar la història que amara tota la cultura espanyola, des dels llibres de text a les sèries televisives. Recordem que Peces Barba representava el PSOE a la Comissió Constitucional, no pas Alianza Popular o de UCD. Amb aquesta mentalitat no és estrany que el dret a l'autodeterminació, que el Congrés del PSOE va reconèixer l'any 1976, no fos ni tant sols plantejat a la Comissió Constitucional.
La broma del Sr. Peces Barba és conseqüència de la no revisió de la concepció borbònica i franquista de la unitat d'Espanya
Les paraules del representant del PSOE a la Comissió redactora de la Constitució espanyola de 1978 han coincidit amb el 40è aniversari de les declaracions de Pau Casals a les Nacions Unides. La visió de la història que el Mestre hi va exposar és absolutament antagònica a l'espanyola: Catalunya és la nació més gran de la Humanitat, no pels seus dominis al Mediterrani a l'Edat mitjana, sinó que la seva grandesa deriva de tenir la primera institució parlamentària a Europa. Les Nacions Unides van néixer per desterrar el dret de conquesta, causa de la majoria de les guerres dels darrers segles. Per aquesta raó la seva Carta fundacional i el Pacte Internacional per als Drets Civils es fonamenten sobre el dret a l'autodeterminació. Aquesta és la lliçó que els constitucionalistes espanyols no han assimilat i mantenen la unitat d'Espanya basada en el dret de conquesta. Per això se'ls escapen els acudits sobre el dret de Castella i Espanya d'annexionar-se militarment Portugal o Catalunya, i les facècies tètriques sobre els bombardejos de Barcelona.