A l'últim minut la comissió sobre "el dret a decidir" s'ha format amb els cinc grups del Parlament, CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i el PSC. Un esdeveniment celebrat. O no? No plou a gust i desig. I tanmateix, així es fa el camí. Aquesta comissió ha d'impulsar l'autodeterminació i el PSC s'hi suma per aportar "neutralitat" i "transparència".
No es poca cosa perquè no fa ni dos dies que Pere Navarro recitava el "aparqui la consulta, senyor Mas" com el mantra del bon dia, de la bona tarda i de la bona nit.
Si tenim en compte que els partits no posen la seva signatura sense un discurs i una reflexió, el canvi és significatiu i encara que sigui per tàctica, estar en el dret de decidir imprimeix caràcter. Per un altre cantó, es encertat allistar-se a la centralitat del país i el PSC és moltes sensibilitats: l' unionisme s'ha de descolorir si vol taponar la sagnia de militats sobiranistes, que deserten.
L'independentisme guanyarà la partida si sosté, sense contradir-se, el discurs de l'autodeterminació diferenciat del propi"
El PSC no serà "el soci" lleial. La "neutralitat" i "transparència" que volen aportar a la comissió tenen més de "comissariat polític", de fiscalitzador, que d'entusiasta impulsor de l'autodeterminació. Però el soroll fet dins la comissió no es el mateix que el que faran el PP i Ciutadans. El bàndol compte i el PSC estarà amb aquells que pensen que Catalunya és una nació ho digui la constitució o bé no, i té el dret de decidir.
El PSC (una part substancial de la militància) aportarà una novetat que no serà fàcil de comprendre. Com els Duran, estaran pel dret i per la democràcia, però per votar que no volen la independència. La "neutralitat" que volen exigir, va en la línia d'allò que el president els ha garantit: El mateix pòdium que els independentistes i per oposar-hi.
El PSC no serà un impulsor i oirà moltes sirenes, contràries a l'autodeterminació. Tanmateix el PSC no abandonarà la nau, si el president vetlla l'anar junts, tot i que amb posicions confrontades. Un marc nou on els independentistes hauran de veure la posició antitètica sense hostilitat.
La posició del president i la del Parlament serà la de l'autodeterminació. Fer-los costat és la responsabilitat de tots"
Els independentistes han hagut de defensar amb cura, massa sovint, la puresa del procediment, preservant-lo del tactisme i l'electoralisme. Ara però, "no toca" el refinament. L'independentisme guanyarà la partida amb magnificència si sosté, sense contradir-se, el discurs de l'autodeterminació diferenciat del propi: el primer es vol per aconseguir la independència, però se l'estima al marge del resultat.
La posició del president i la del Parlament serà la institucional, la de l'autodeterminació. Fer-los costat des de posicions antitètiques és la responsabilitat de tots plegats. El President amb neutralitat, haurà de servir el joc i haurem de valorar-li l'exquisidesa.
