El 17 de novembre 2012 a Cádiz, Durao Barroso, president de la Comissió Europea, va entrar en el debat independentista català, per a manifestar que una Catalunya independent hauria de demanar la seva entrada a la Unió Europea i caldria la unanimitat dels Estats que en formen part, el concedir-la.
MATISACIONS: La posició de Barroso és la "oficial", això és, la "jurídica" i emana del Tractat de Lisboa de 2004, vigent des del 2009. El Tractat no és una Constitució (que no es va poder signar, per desacord d'alguns Estats) sinó un compromís que vincula jurídicament els Estats a les decisions preses des de la Comunitat Europea i dota de natura jurídica la institució comunitària. Tanmateix, convindria fer algunes matisacions. En un tastet, n'apunto dues:
PRIMERA: El Tractat de Lisboa fixa les competències exclusives de la Comunitat i les compartides amb els Estats. La Comunitat té sobirania sobre duanes, comerç, pesca, moneda i política internacional comuna. No formar part de la Comunitat Europea implica recuperar aquestes "sobiranies". Això és, el poder establir "nous pactes" sobre aquests temes, en el sí d'Europa. Una "posició estratègica" que la Comunitat no li convé.
SEGONA: El "Tractat de Lisboa" no es pot llegir sense tenir en compte el "Tractat del funcionament de la Unió Europea" i la "Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea". Els tres documents tenen igual valor i constitueixen plegats, la base jurídica d'Europa. Una lectura conjunta posa en discussió els límits de la sobirania jurídica: si bé la Unió Europea s'assembla a un estat confederal, perquè respecte els drets dels Estats, també es veritat que "la Carta" apunta a les persones. La qual cosa vincula als Estats que l'han signada i condiciona l'autoritat dels països.
TRIBUNALS: Rebutjar una Catalunya independent, implica sostreure els drets de les persones, fins i tot el "dret de ciutadania" (capítol V) i genera un "conflicte" jurídic que ha de ser considerat pels Tribunals. Perquè no solament manlleva els drets dels catalans, també afronta el dels ciutadans europeus que viuen a Catalunya. De fet, la mateixa Carta en el seu Capítol VII (sobre la manera d'interpretar-la) en el seu articulat 53 i 54 impedeix la "limitació", "destrucció" o "interpretació lasciva" dels drets i llibertats dels ciutadans.
Els catalans som pròdigs en campanyes de tota mena. La petició als tribunals perquè aclareixin jurídicament quins són els nostres drets, en l'eventualitat d'una Catalunya independent, podria aclarir millor aquest debat europeu que es fa a petició de part espanyola i que tant intranquil·litza. Qui s'hi apunta?
