Something is rotten in the state of Denmark deia un dels personatges de Hamlet. Alguna cosa fa pudor a podrit. La frase la va recordar el portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, després d'entrevistar-se amb el rei espanyol. Això va ser a finals del 2011 i alguns es van posar les mans al cap.
Un any i pocs mesos després el Financial Times, la publicació que més influeix als mercats, afirmava: "Spain [...] exhibt signs of rot". Nord enllà es fan creus del que està passant a Madrid".
Posem-nos per un moment al lloc dels qui paguen més a Europa (un exercici senzill si el fem dins les fronteres estatals). Ja han hagut de desembutxacar-se 100.000 milions d'euros per rescatar les bogeries de la banca espanyola amb el totxo; veuen com el deute no s'atura i pot arribar a sobrepassar el 100% del PIB a finals d'any i temen haver de salvar 'in extremis' l'economia espanyola.
Brussel·les i Berlín miren perplexos Rajoy, qui diu que els casos de corrupció són mentida... tret dels que són veritat"
300.000 milions més? És normal que la paciència s'acabi. Un altra cosa és que l'austericidi aplicat per Angela Merkel hagi complicat encara més les coses.
Brussel·les i Berlín miren perplexos com Mariano Rajoy diu davant la premsa internacional que els casos de corrupció són mentida... tret dels que són veritat. Veuen com les presumptes estafes amb diner públic van des de la monarquia espanyola a alcaldes i exministres, passant per la magistratura.
A ulls del món, Catalunya és, encara que no ens agradi, part d'aquest magma. Per això, el gran repte del sobiranisme és demostrar que hi ha un nou Estat que pot fer les coses d'una altra manera. Que pot ser un bon aliat del nord, al sud.
A ulls del món, Catalunya és, encara que no ens agradi, part d'aquest magma espanyol. Cal demostrar que sabem fer net"
Per això, seria bo recuperar l'esperit del Catalonia is different. Però fer-ho, però, és urgent ser els més exigents a l'hora de lluitar contra els qui delinqueixen des de la gestió pública. Cal demostrar que sabem fer net, que a Catalunya s'aposta per la societat civil, per la gent que fa i deixa fer als qui tenen idees i empenta.
Un país que, a diferència del que han aprovat els vells estats europeus, no es resigna amb uns pressupostos que premien el subsidi i castiguen la innovació, com les obres del corredor mediterrani. Un país que no té res a veure amb el regne espanyol, tan hamletià.
